Ja no sé ni a quin dia visc.
Si els meus càlculs no fallen, que no solen fallar gaire sovint, devem ser 4 de gener. Sí, divendres 4 de gener de 2008. Us diré que vaig quatre dies tard, que m'he perdut els quatre primers dies d'aquest any que just acabem d'encetar. I ves no me'n perdi cinc o sis, tal i com estan les coses no m'estanyaria. Sempre diuen que les farres passen factura, i les que són monumentals en deuen passar dues o tres, o fins i tot quatre de cop. Doncs jo us ho confirmo i en dono fe. Fe de la bona que m'he passat molt més de 48 hores al llit amb febre altíssima, i que no baixava... quin patir! Lícit que em pregunteu si almenys la festa va valer tant la pena com per merèixer una quarantena, la meva resposta: suposo que sí! Definitivament diré que sí, malgrat la immensa nebulosa que conforma la meva nit de cap d'any. Així he traspassat cap al 2008. Però no ens penedirem de res, i és clar que no!!!
Ja ho veieu, en això consisteix el meu estat febril; i aquí han quedat anotades causa i conseqüència d'aquell vespre, d'aquella nit, diguem-ne borrosa.
Ara bé, durant aquests dies, el meu estat febril no és l'únic. N'hi ha un altre: el de tots aquells que, apressats, passegen tot el dia buscant de tot i més per tenir-ho tot a punt per l'arribada dels Tres Reis Mags de l'Orient. I jo que no m'he pogut passejar amunt i avall... La nit del 5 de gener: nit màgica per a tots els nens i nenes, que tot s'ho miren embadalits, amb el rostre ple d'il·lusió, i els ulls que desprenen admiració cap al món de'n Melcior, en Gaspar i en Baltasar. Pagaria per conservar sempre la màgia i la innocència de la Nit de Reis... I recordeu-vos-en: demà feu bondat, i a dormir ben d'hora. Quan us desperteu l'endemà, hauran passat els Reis!
Si els meus càlculs no fallen, que no solen fallar gaire sovint, devem ser 4 de gener. Sí, divendres 4 de gener de 2008. Us diré que vaig quatre dies tard, que m'he perdut els quatre primers dies d'aquest any que just acabem d'encetar. I ves no me'n perdi cinc o sis, tal i com estan les coses no m'estanyaria. Sempre diuen que les farres passen factura, i les que són monumentals en deuen passar dues o tres, o fins i tot quatre de cop. Doncs jo us ho confirmo i en dono fe. Fe de la bona que m'he passat molt més de 48 hores al llit amb febre altíssima, i que no baixava... quin patir! Lícit que em pregunteu si almenys la festa va valer tant la pena com per merèixer una quarantena, la meva resposta: suposo que sí! Definitivament diré que sí, malgrat la immensa nebulosa que conforma la meva nit de cap d'any. Així he traspassat cap al 2008. Però no ens penedirem de res, i és clar que no!!!
Ja ho veieu, en això consisteix el meu estat febril; i aquí han quedat anotades causa i conseqüència d'aquell vespre, d'aquella nit, diguem-ne borrosa.
Ara bé, durant aquests dies, el meu estat febril no és l'únic. N'hi ha un altre: el de tots aquells que, apressats, passegen tot el dia buscant de tot i més per tenir-ho tot a punt per l'arribada dels Tres Reis Mags de l'Orient. I jo que no m'he pogut passejar amunt i avall... La nit del 5 de gener: nit màgica per a tots els nens i nenes, que tot s'ho miren embadalits, amb el rostre ple d'il·lusió, i els ulls que desprenen admiració cap al món de'n Melcior, en Gaspar i en Baltasar. Pagaria per conservar sempre la màgia i la innocència de la Nit de Reis... I recordeu-vos-en: demà feu bondat, i a dormir ben d'hora. Quan us desperteu l'endemà, hauran passat els Reis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada