Dies de joguina

Només en la mirada dels petits.

Ja fa dies que es respiren en l'aire, i es veuen en els llums que engalanen els carrers.

Ja fa dies que es noten en l'anar i venir de la gent, i en els anuncis de la televisió.

Ja fa dies que ens avisen que les festes dels somriures i la felicitat s'acosten.

Ja fa dies que hi som immersos de ple.

I tan sols sento il·lusió nadalenca quan creuo els ulls amb els d'algun infant: il·luminats a no poder més, irradien la més absoluta fascinació i l'esperança més sincera i innocent.

Dies en què donaria el que fos per tornar a ser petita i recuperar aquella mirada tan viva que espurneja d'emoció enmig de la màgia de Nadal.

Onnellisuus

(La felicitat XI o instants feliços que perduren)

Finlàndies.

El nostre refugi més remot.

Finlàndies.

Són nostres; totes les finlàndies formen part de nosaltres. Un munt de peces que encaixem a la perfecció. Fins i tot amb ulls tancats, som capaços de reconstruir-ne paisatges i vivències amb la més absoluta claredat, malgrat el pas del temps.

Finlàndies.

Encara ensumo aquella olor, ja saps la que vull dir. I em passejo per aquells boscos verds, d'arbres alts de tronc prim. Encara ens veig reflectits en la transparència més transparent de tots i cadascun dels llacs d'aquella nostra terra dels mil llacs... Encara ens busquem entre espantaocells.

Perquè sempre ens quedaran les nostres finlàndies.

Petita Amélie (micromons)

Te'n recordes? 

El claustre de la facultat; aquell nostre micromón tan immens... 

Vam imaginar i idealitzar tants i tantíssims possibles impossibles que el món se'ns feia petit petit... el devoràvem a grans mossegades, teníem pressa, molta pressa per descobrir-ho tot tot...

Avui ha sortit el sol, ha brillat amunt ben amunt; tot mirant-lo, m'he enlluernat; he mig aclucat els ulls, m'has picat l'ullet i has somrigut, dolça. He tornat a ser-hi: el claustre de la facultat; aquell nostre micromón tan immens... t'he picat l'ullet i he somrigut, còmplice.

Avui ha sortit el sol, en aquesta hora es pon mar endins; tot aixecant la vista, llenço un petó de maduixa amunt, ben amunt... agafa'l, duu el teu nom. 

Una de somnis III

Avui he somiat una bicicleta.

Avui m'he vist en la retina dels ulls d'un infant; reflectida en el mirall de les veritats. El reflex m'ha transportat cap a on les muntanyes estan fetes de joguines, el sol és de plastilina groga, el mar de paper de seda blau i els núvols sempre són de cotó de sucre. El seu món. També va ser el meu, un dia ja fa temps. I hi torno a ser.

Em passejo pels carrers d'aquest indret que, injustament, havia colgat al fons dels meus records més remots; les cases són de pa de pessic dolç i gustós, els fanals fan llum de colors. Un gat i un gos ajeguts en una terrassa xerren animadament, vés a saber de què! La canalla riu, les flors em saluden a cada pas, els arbres em regalen un somriure i m'ofereixen una mica d'ombra. Se sent música, el suau onatge de la mar em dóna la benvinguda.

Sóc al paradís. Hi torno a ser, no en volia haver marxat mai. Em regalimen llàgrimes galtes avall, gotes de pluja fina en diuen aquí. Miro al meu voltant i només veig coloraines i colorins, només sento esclafits de riures sincers, només noto llibertat en l'aire, només sento escalfor de felicitat a les galtes. 

Quan em preguntis si mai he estat al paradís, et miraré de fit a fit, et somriuré, aclucaré suaument els ulls, i a cau d'orella, ben fluixet,  et diré: avui he somiat una bicicleta.

La felicitat X

Deixar-me endur...

Tanco els ulls i et penso; dibuixar-te i resseguir-te el cos amb els dits. M'encanta! Calfreds elèctrics em travessen el cos. Encara amb els ulls clucs, et busco, a les palpentes; et trobo. Em refugio en la teva abraçada, càlida, que m'embolcalla. M'encanta!

... i quedar-me així, immòbil, sota l'embolcall dels teus braços. M'encanta!