5/12/13

Una de somnis III

Avui he somiat una bicicleta.
Avui m'he vist en la retina dels ulls d'un infant; reflectida en el mirall de les veritats. El reflex m'ha transportat cap a on les muntanyes estan fetes de joguines, el sol és de plastilina groga, el mar de paper de seda blau i els núvols sempre són de cotó de sucre. El seu món. També va ser el meu, un dia ja fa temps. I hi torno a ser.

Em passejo pels carrers d'aquest indret que, injustament, havia colgat al fons dels meus records més remots; les cases són de pa de pessic dolç i gustós, els fanals fan llum de colors. Un gat i un gos ajeguts en una terrassa xerren animadament, vés a saber de què! La canalla riu, les flors em saluden a cada pas, els arbres em regalen un somriure i m'ofereixen una mica d'ombra. Se sent música, el suau onatge de la mar em dóna la benvinguda.

Sóc al paradís. Hi torno a ser, no en volia haver marxat mai. Em regalimen llàgrimes galtes avall, gotes de pluja fina en diuen aquí. Miro al meu voltant i només veig coloraines i colorins, només sento esclafits de riures sincers, només noto llibertat en l'aire, només sento escalfor de felicitat a les galtes. 

Quan em preguntis si mai he estat al paradís, et miraré de fit a fit, et somriuré, aclucaré suaument els ulls, i a cau d'orella, ben fluixet,  et diré: avui he somiat una bicicleta.