28/7/08

Etapes

Cada día trato de acertar
por donde saldrás,
eso es tanto como adivinar
qué nos va a pasar.

Has estado, hace tiempo,
algo raro por momentos
me pregunto, algo inquieta,
qué nos va a pasar.

No recuerdo cuando decayó
la conversación,
ni el punto en que dices tú
que algo cambió.

Sin embargo, mientras tanto
yo me guardo la esperanza
y las cosas que en la plaza
nos dijimos hoy.

Ahora que te vas, pediré perdón
y dirás que no y estará muy bien,
ya sabes porqué, yo me esconderé.
Ahora que te vas ya no saldré más,
dime para qué, si no te voy a ver...

Cuando pase el tiempo
conocerás a alguien más
y me olvidarás, es que es lo normal.
Aunque nos dé rabia siempre ocurre igual,
y nos esforzamos en disimular...

La buena vida
Qué nos va a pasar

22/7/08

Tanquem parèntesi

* He vist un riu a París/ a prop de sa torre gris...
París queda enrere. Una joia. Una ciutat per tornar-hi, sens dubte. Tanco els ulls i encara la veig; que perduri molt temps dins la memòria, fins que els ulls la puguin tornar a assaborir.

Silenci opressor, martiri de covards.
Mirades que busquen reflex en pupil·la aliena.

* Antònia Font
Mecanismes

8/7/08

Parèntesi

Amb el cap de setmana passat encara ben viu. Faraday 08: la puesta en sociedad del verano, que dic jo. Ubicació immillorable, bona temperatura, bona música, millor ambient (amb guapitos i guapitas inclosos, no s'ho perdrien per res del món) Repetirem l'any vinent, com cada any.

Inici de setmana amb pedals, tanta festa! I demà passat: París, la ciutat de la llum, la ciutat de l'amor, m'espera. Per perdre'm-hi. Ganes de passejar, d'impregnar-me de paisatges, de colors, d'olors, de sensacions...

À bientôt, Vilanova!

"S'aire l'atravessa amb un minut i un avió de ferro bimotor
vola més enllà des niguls a 9'5 mil peus d'altitud, latitud sud
mos precipitam damunt París i sa maniobra és en descens
t'he d'escriure un vers un moment..."

Antònia Font
Love song

4/7/08

No sóc valenta

Busco una llum
busco un color
camino sense direcció.
El carrer és fosc
me'n vaig de tort
avui no em sento triomfador.

Espero que et vagi tot bé
ja ens trobarem allà a l'infern
ens en riurem del que vam ser.

No sé quants cops m'hauré d'entrebancar
No sé si tornaré mai al teu costat
només sé que quan provo de canviar
tot queda igual.

M'aixecaré d'aquest racó
m'escaparé de la paret
als meus records calaré foc
quan trobaré algun bar obert.

Vull perdre el nord
vull estar boig
Beure'm un riu sencer d'alcohol.
Vull cridar al cel que ja no hi sóc.

No sé si això és l'inici del final
no sé si estic despert o estic somiant
només sé que quan provo de canviar
tot queda igual

No sé ...
Sopa de cabra
Tot queda igual

Quan el que falta és comunicació.
A tota persona que, com jo, algun dia, o tot sovint, no ha sabut trobar les paraules. Un cop deixes anar la primera tot és més senzill, diuen.