Munta-t'ho bé!

De concerts.

Divendres, Coldplay. A les sis de la tarda del mateix divendres: ring, ring, què fas aquest vespre? vols venir al concert?. Vinga, som-hi doncs. Estava a punt d'assistir a un d'aquells concerts que, diuen, són inoblidables, espectaculars, imponents, vaja, un dels grans segons premsa, públic, i jo enmig de tot: llum, focs, i globus grocs. Ple com un ou, sí; però el cor no em feia pum pum ni ressonava fort dins meu. Senyors de Coldplay, què els va passar amb el so? No habituats a concerts de gran format, decideixen no fer-lo gran, sinó fer-lo enorme. I potser sí que se'ls va fer gran l'estadi, crec que sí! En definitiva, espectacle deslluït, decepció. Senyors de Codplay, segurament candidats a consagrar-se entre els grans, encara els queda camí per recórrer, molt camí.

Dissabte, Ateveu III Mostra de Cançó d'Autor. Vaig arribar tard, però en Feliu Ventura no va decebre, tal com esperava. En un escenari immillorable, màgic, acollidor. Les nits d'Ateveu es reafirmen any rere any sota el concepte de grans nits, oh i tant que sí! A l'espera de la propera edició!

http://www.youtube.com/watch?v=qI8I6qcxWyU&feature=PlayList&p=A5F48B4D5DF09E7B&playnext=1&playnext_from=PL&index=1

http://www.youtube.com/watch?v=1qnd0_fvF68&feature=related

Gratuïtament

Quan hi ha paraules que fan mal.

Encetem setembre; mes d'inicis, propòsits, canvis, reformes, enyorança, pèrdues i retrobaments. Punts de partida, de nou.

Cel gris, ambient xafogós. Els dies s'apressen, la llum es consumeix.

Tocat i enfonsat, sense permís.

Momentets VII

(O quan et saps feliç).

Lectura.

Quan t'adones que somrius, sol, sola; amb paraules entre mans.

Temps.

Quan t'adones que et sents bé; amb paraules dites en silenci.

Vida.

Quan t'adones que els ulls et brillen, energia positiva; amb paraules que t'obren al món.

Més lectura. Més temps. Més vida.

Quan t'adones que no et queda temps, que no et queden pàgines ni paraules. Buit, que desitges omplir de nou, tan aviat com sigui possible, siusplau. Fora precipitació, gaudeix. El tornaveu de les paraules resseguides amb els ulls, pronunciades amb els llavis closos, premuts amb força, repetides interiorment. Quan t'adones que fas esforços per retenir-les. Que l'oblit no les esborri.

Lectura.

Quan t'adones que tens set d'històries, de personatges que ni fets a mida, d'olors que et mores per sentir, de llocs que imagines, que trepitges amb ulls ben oberts, absorts, de sorolls que pares l'orella per identificar millor, de colors que t'imagines pintant damunt la paret del teu davant.