Decorats.
O la immensitat de les muntanyes i una història.
"Era una nena, vestia de lila i anava tapada tapadíssima, no fos cas que passés fred. Tot caminant pel bosc va topar-se amb un follet que, tot alegria i despreocupació, va dir-li que li concedia un desig. Un desig? Sí, sí ho havia entès bé! La decisió semblava fàcil i la nena va contestar sense pensar-s'ho; no volia tenir por, no volia tenir vertigen. Però això eren dos desitjos, va replicar el follet. I només n'hi concediria un. Ara sí, una decisió difícil.
La nena va debatre's interiorment una llarga estona i no es decidia, no sabia quina decisió havia de prendre: dubtava entre la por i el vertigen. Va ser aleshores quan el panxacontent del follet li va fer una proposta, i ella va obrir els ulls com a taronges! Si travessava el bosc, i aconseguia arribar a l'altra banda, hi trobaria un altre follet. I aquest li concediria un segon desig.
Així doncs, decidida, va demanar no tenir por, ser prou valenta per travessar el bosc. El camí no va ser fàcil, però l'esforç va valdre la pena. Ja gairebé hi era quan va sentir de lluny una veu que no li era desconeguda, semblava talment la del primer follet. I si resulta que no hi havia dos follets i els dos follets n'eren un de sol? Li concediria el segon desig?
El follet, llest com era, va adonar-se de seguida que la nena de lila dubtava (un o dos follets?) i va decidir explicar-se: sí, era ell mateix, el que s'havia trobat a l'entrada del bosc, no un altre follet ni el seu germà bessó i estava disposat a concedir-li un segon desig si encara li volia demanar. Però ella ara encara dubtava més i més. Va mirar enrere i va somriure, ella tota sola havia travessat el bosc i se sentia forta i segura. Potser ja no li caldria demanar aquell segon desig que feia tan sols una estona tant anhelava.
Va acomiadar-se del follet amb la mirada tranquil·la i la consciència serena. Va donar-li les gràcies amb el cor, la seva confiança l'havia ajudat infinitament. Gràcies, va dir-li de nou.
Quan la nena s'allunyava amb pas decidit el follet la va cridar:
- No ho oblidis mai, només tu has fet l'esforç, tu has travessat el bosc. Tu tens la força, la voluntat i les ganes. Mira sempre endavant, proposa't nous reptes i assoleix-los. Pots, tan sols depèn de tu"
