Filigranes per un raig de sol, intens; no escalfa prou. El paisatge de tons groguencs, terrossos. Fulles tremoloses. Algunes cauen i es fan sentir sota les sabates, a cada pas. ni màniga curta ni llarga, mitges mànigues i mocadors al coll.
25/9/08
22/9/08
A flor de pell
Errors, records, i crits de revolta.
No sempre és fàcil. Aixecaré la vista i t'afrontaré, de fit a fit. És el moment, tinc ganes de gaudir-lo, i de gaudir-te. Mots i mirades, somriures i ganyotes, brindis i silencis, cendrers i flors, papers i llaminadures de maduixa.
Via lliure a la imaginació. Per a tu.
No sempre és fàcil. Aixecaré la vista i t'afrontaré, de fit a fit. És el moment, tinc ganes de gaudir-lo, i de gaudir-te. Mots i mirades, somriures i ganyotes, brindis i silencis, cendrers i flors, papers i llaminadures de maduixa.
Via lliure a la imaginació. Per a tu.
"Tinc una mania inconfessable
i és que m'encanta capbussar-me
en els teus ulls
tocar-te en silenci,
besar-te lentament
per tot el cos.
L'alba ens sorprèn
mirant-nos tendrament
després de la batalla
sempre ve la calma,
des del teu llit tot sembla diferent.
Tinc una mania incontrolable
i és que m'agrada mossegar-te en el bescoll,
ficar-te les mans per dins de la brusa
i jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons dels teus pantalons,
amb tan poca destresa
que redolen per terra
com si foren
dos gladiadors.
Ja no aguante més,
vaig a rebentar,
sent calfreds per la columna vertebral,
quina sensació d'immortalitat,
com si tan sols existirem en el món nosaltres dos,
com si acariciara els núvols amb les mans...
Sent una alegria irreprimible
cada vegada que em desperte
al teu costat,
i em ve a la memòria
la nit increïble
que se n'ha anat volant.
Isc al carrer,
camine entre la gent,
és hora de somriure,
és el moment d'escriure
cançons que parlen del present.
Ja no aguante més,
vaig a rebentar,
sent calfreds per la columna vertebral,
quina sensació d'immortalitat,
com si tan sols existirem en el món nosaltres dos,
com si acariciara els núvols amb les mans...
Ja no aguante més,
vaig a rebentar,
vaig a rebentar,
sent calfreds per la columna vertebral,
quina sensació d'immortalitat,
com si tan sols existirem en el món nosaltres dos,
com si el temps es detinguera en aquest mateix instant,
com si acariciara els núvols amb les mans, amb les mans..."
Pau Alabajos
Tinc una mania inconfessable
17/9/08
14/9/08
Sensacions
... de finals d'estiu
"(...) dies que em toquen el cor,
petites carícies que em treuen la por,
instants que encadenen les penes,
bocins de tu que em fan millor.
(...)
flors de taronja,
espelmes i esponges,
llibretes noves,
nines de roba,
platges amb arbres,
llocs on besar-te,
flors de taronja,
espelmes i esponges,
llibretes noves,
nines de roba,
flors de taronja,
espelmes i esponges,
platges amb arbres,
llocs on tocar-te
la meva millor cançó. "
Els pets
Bocins de tu
Setembre.
Canvia el temps, es fa fosc més d'hora, passen les hores a poc a poc, sense pressa. Bonica sensació de mandra. Fulles que cauen, primerenques. Aprofitem els darrers raigs de sol, del migdia. Gotes de pluja damunt la pell, arraulits sota el llençol.
M'agrada.
2/9/08
Engrunes
Miquetes de tu, miquetes de mi.
Elimino imatges, innecessàries. Retoco moments, imperfectes. Repasso contorns, mig esborrats. Detalls borrosos, indefinibles.
Arranco full rere full, fins a quedar-me sense. He esgotat tota paraula possible. Res que et defineixi. Invisible.
Ja només ens queden les engrunes; de tu, de mi,
les nostres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)