A flor de pell

Errors, records, i crits de revolta.

No sempre és fàcil. Aixecaré la vista i t'afrontaré, de fit a fit. És el moment, tinc ganes de gaudir-lo, i de gaudir-te. Mots i mirades, somriures i ganyotes, brindis i silencis, cendrers i flors, papers i llaminadures de maduixa.

Via lliure a la imaginació. Per a tu.

"Tinc una mania inconfessable

i és que m'encanta capbussar-me

en els teus ulls

tocar-te en silenci,

besar-te lentament

per tot el cos.

L'alba ens sorprèn

mirant-nos tendrament

després de la batalla

sempre ve la calma,

des del teu llit tot sembla diferent.

Tinc una mania incontrolable

i és que m'agrada mossegar-te en el bescoll,

ficar-te les mans per dins de la brusa

i jugar amb els teus pits.

I arrancar els botons dels teus pantalons,

amb tan poca destresa

que redolen per terra

com si foren

dos gladiadors.

Ja no aguante més,

vaig a rebentar,

sent calfreds per la columna vertebral,

quina sensació d'immortalitat,

com si tan sols existirem en el món nosaltres dos,

com si acariciara els núvols amb les mans...

Sent una alegria irreprimible

cada vegada que em desperte

al teu costat,

i em ve a la memòria

la nit increïble

que se n'ha anat volant.

Isc al carrer,

camine entre la gent,

és hora de somriure,

és el moment d'escriure

cançons que parlen del present.

Ja no aguante més,

vaig a rebentar,

sent calfreds per la columna vertebral,

quina sensació d'immortalitat,

com si tan sols existirem en el món nosaltres dos,

com si acariciara els núvols amb les mans...

Ja no aguante més,
vaig a rebentar,

sent calfreds per la columna vertebral,

quina sensació d'immortalitat,

com si tan sols existirem en el món nosaltres dos,

com si el temps es detinguera en aquest mateix instant,

com si acariciara els núvols amb les mans, amb les mans..."

Pau Alabajos

Tinc una mania inconfessable