11/3/13

Sensacions II

(Great!)

Sentir a la pell que el dia s'allarga; et lleves amb una vitalitat que et fa saltar del llit d'un bot amb ganes de començar un nou dia replet de coses a fer. Et poses a punt i surts al carrer. El sol ja escalfa aquest matí que ets a punt de començar a assaborir. Somrius carrer avall, amb les mans a les butxaques, mentre el sol t'enlluerna i mig acluques els ulls.

Gaudeixes de la sensació de gaudir de les coses que fas. Somrius altra vegada quan tens aquella teva impressió, aquella que tant t'agrada i que mai no saps com descriure amb paraules; la que et fa sentir tan bé, i que t'agradaria que no acabés mai.

Agafo aire, em capbusso en el blau. Quan surto a la superfície, apareix.

1/3/13

D'hivern

Res no.

Ja és fosc a fora. I tinc ganes de primavera.
Hi dirigeixo la mirada i em trobo amb la mateixa imatge de cada vespre: color negre i alguns fanals encesos; la resta, han dit prou i s'han apagat per sempre. El vent es fa sentir amb força, com des de fa un parell de dies ben bé. La pluja posa el toc final a aquest paisatge hivernal.

Tranquil·la, sospeso l'hivern. Sempre dic que no m'agrada; massa fred, el dia massa curt, mans i llavis tallats, gorro, bufanda, guants... capes i més capes de roba que no aconsegueixen fer-me oblidar la sensació de fred als ossos. Sóc més d'estiu, jo; necessito el sol per fer la fotosíntesi.

Un vent gèlid em glaça nas i galtes, les orelles ben a recer i ben calentetes sota el gorro, complement indispensable del meu hivern particular. Assaboreixo la fredor de les galtes i de la punta del nas. Em sento viva. 

Res no m'importa; ni les capes de roba, ni el vent glaçat. Mans a les butxaques, gorro i bufanda al coll. I camino amb pas decidit entre tant de vent, fred. Avui m'agrada l'hivern.