La felicitat XI

Quan tanco els ulls i la vida és un viatge. 

Pessigolles a l'estómac a ulls clucs. Com m'agrada sentir-me així! 

Perquè els instants aturats fets imatge em transporten enllà i volo.... i ja hi sóc altra vegada. I em sento esclafir en una riallada sorollosa que ressona en els meus records. I em veig mirar-te de reüll quan, de sobte, m'envoltes la cintura, em mossegues el coll, i ens fonem en un petó amb gust de sidra. I m'endinso en la penombra de les coves i escolto històries de bruixeria que m'expliques fluixet a cau d'orella. I després em sento cantar a ple pulmó totes les cançons que sonen al radiocassette, i desafino. 

Somric en silenci a ulls clucs. Com m'agrada sentir-me així! 

Les veritats III

Les veritats absolutes no existeixen, no!

Punts de vista; cadascú el seu, mai cap d'igual, sempre hi ha matisos que marquen diferències. Hi ha, però, qui no ho veu; s'encega mirant-se el melic  i s'escolta per damunt del silenci, sense parar esment en res ni en ningú més: el jo contra el món.

No crec en veritats absolutes, no! 

Giro i capgiro del dret i del revés les meves veritats absolutes i somric calladament quan descobreixo un error en el pensament sobre una meva veritat, que aleshores deixa de ser absoluta. 

I emergeixen decidides, les subtileses.

La fragilitat VI

Voldria ser a l'alltra banda del mirall. Diuen que allà tot és més senzill.
Res m'agrada menys que la sensació d'ofec al cor.
Res m'agrada menys que veure com el món s'esmicola i sentir-ne la trencadissa.

Voldria ser a l'altra banda del mirall. I oblidar-me d'existir.
Res m'agradaria més que apagar el llum i colgar el món sota el coixí.
Res m'agradaria més que tancar els ulls i descobrir una realitat paral·lela.

Voldria ser a l'altra banda del mirall.

Deliris IV

Imagino. teclejo. Esborro els caràcters un per un.
Tanco els ulls, incapaç d'imaginar entre la foscor. El teu alè em frega el rostre, gairebé imperceptiblement. El noto i em revifo, obro els ulls, i el teu rostre m'acarona la galta dreta, encara més suaument. Alço la mirada, els meus ulls es fixen en els teus que m'embolcallen, m'empresonen dolçament. I no en puc fugir. Resto immòbil molta estona, captiva.

Sóc reflex de la teva pupil·la. Somriem, i els ulls se'ns fan petits.