Camins

Cicles.
Torna l'agost. I el paradís.

Moments de tranquil·litat transparent.

La cobardia II

He arribat a l'última ratlla de la darrera pàgina d'un llibre de contes curts d'en Pàmies, breus però carregats d'intenció. Un bon exercici? Aturar-se a pensar què amaga cada conte, què ens xiuxiueja entre línies. Doncs sí, com deia, he tancat el llibre, però minuts més tard l'he tornat a obrir per rellegir-ne algun conte, alguns fragments a l'atzar. I l'última frase del darrer conte: "(...) A la ràdio, he sentit que si menges una llimona sense fer ganyotes, s'acomplirà tot el que desitgis, però em fa por provar-ho, fer ganyotes i que cap desig no es faci mai més realitat"

Sergi Pàmies

Precisament parlàvem de tu,

dins el llibre Si menges una llimona sense fer ganyotes

Els ulls fixos en el punt final. Paràlisi. En blanc. Estat de xoc. A mi també em fa por. No en sabria, no en sabré, i aleshores cap més desig... mai més... El món s'acaba. Tanco el llibre de pressa i el deso al prestatge, al final de tot: ara, els contes curts de'n Pàmies són els últims de la fila, a l'espera que algun altre llibre, aviat, ocupi aquest darrer lloc.

Sentència carregada de significat. Efecte aconseguit: no deixo de pensar-hi. Pensament que em condueix cap a altres camins, altres pensaments. No oblido la llimona ni les ganyotes.

Em fa por la carretera, tinc por dels gossos, em fa por la ignorància, em fan por les alçades, la soledat, em faria por viure una guerra, i em fa por perdre aquells a qui estimo, i tinc por...

i tanta por!

Sense ordre ni concert

"És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difícil descobrir qui sóc avui.

(...)"

Gossos

Corren

D'ahir i d'avui.

Dimecres 6 d'agost, ahir, vàrem posar fi a la Festa Major 2008. Moments que no s'esborraran: molta cervesa, moltes estones ballant al so dels tabals i les gralles, actuacions castelleres, i falconeres, concerts, foc i bèsties...

Grans estones, que es barregen amb sensacions un pèl estranyes; dies de festa i gresca de la grossa marcats per un cert regust amarg, el pes de temps passats. Agafem distància i sembla que tot brillava, que tot era meravellós. I sí, segurament va ser-ho, si més no, prefereixo guardar-me'n aquest record, l'idil·li.

Avui, però, el sol també espurneja.

FM '08

Omple't de festa!

Veure com plouen espurnes de foc, sentir l'olor de pólvora pels carrers plens de gent, amb barrets de palla, fent dringar els gots que vessen de beguda, amb el repic dels tabals tothora. I música, nits d'estiu al costat del mar. Seran dies llargs, de sol a sol, intensos. Fins a l'últim toc de gralla, l'últim brindis, l'última boja, l'últim pilar, el darrer acord... A gaudir-ne com mai, com sempre, un any més!

VISCA LA FESTA MAJOR!!!