"És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui sóc avui.
(...)"
Gossos
Corren
D'ahir i d'avui.
Dimecres 6 d'agost, ahir, vàrem posar fi a la Festa Major 2008. Moments que no s'esborraran: molta cervesa, moltes estones ballant al so dels tabals i les gralles, actuacions castelleres, i falconeres, concerts, foc i bèsties...
Grans estones, que es barregen amb sensacions un pèl estranyes; dies de festa i gresca de la grossa marcats per un cert regust amarg, el pes de temps passats. Agafem distància i sembla que tot brillava, que tot era meravellós. I sí, segurament va ser-ho, si més no, prefereixo guardar-me'n aquest record, l'idil·li.
Avui, però, el sol també espurneja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada