És millor tornar-se'n enrere que perdre's pel camí.
Proverbi xinès
Lluny quedarà el 2009 quan hi sumis un dia més, i un altre, i un altre... Suma de nous dies que també arribaran a la fi.
31/12/09
13/12/09
7/9/09
Munta-t'ho bé!
De concerts.
Divendres, Coldplay. A les sis de la tarda del mateix divendres: ring, ring, què fas aquest vespre? vols venir al concert?. Vinga, som-hi doncs. Estava a punt d'assistir a un d'aquells concerts que, diuen, són inoblidables, espectaculars, imponents, vaja, un dels grans segons premsa, públic, i jo enmig de tot: llum, focs, i globus grocs. Ple com un ou, sí; però el cor no em feia pum pum ni ressonava fort dins meu. Senyors de Coldplay, què els va passar amb el so? No habituats a concerts de gran format, decideixen no fer-lo gran, sinó fer-lo enorme. I potser sí que se'ls va fer gran l'estadi, crec que sí! En definitiva, espectacle deslluït, decepció. Senyors de Codplay, segurament candidats a consagrar-se entre els grans, encara els queda camí per recórrer, molt camí.
Dissabte, Ateveu III Mostra de Cançó d'Autor. Vaig arribar tard, però en Feliu Ventura no va decebre, tal com esperava. En un escenari immillorable, màgic, acollidor. Les nits d'Ateveu es reafirmen any rere any sota el concepte de grans nits, oh i tant que sí! A l'espera de la propera edició!
2/9/09
Gratuïtament
Quan hi ha paraules que fan mal.
Encetem setembre; mes d'inicis, propòsits, canvis, reformes, enyorança, pèrdues i retrobaments. Punts de partida, de nou.
Cel gris, ambient xafogós. Els dies s'apressen, la llum es consumeix.
Tocat i enfonsat, sense permís.
25/8/09
12/8/09
Momentets VII
(O quan et saps feliç).
Lectura.
Quan t'adones que somrius, sol, sola; amb paraules entre mans.
Temps.
Quan t'adones que et sents bé; amb paraules dites en silenci.
Vida.
Quan t'adones que els ulls et brillen, energia positiva; amb paraules que t'obren al món.
Més lectura. Més temps. Més vida.
Quan t'adones que no et queda temps, que no et queden pàgines ni paraules. Buit, que desitges omplir de nou, tan aviat com sigui possible, siusplau. Fora precipitació, gaudeix. El tornaveu de les paraules resseguides amb els ulls, pronunciades amb els llavis closos, premuts amb força, repetides interiorment. Quan t'adones que fas esforços per retenir-les. Que l'oblit no les esborri.
Lectura.
Quan t'adones que tens set d'històries, de personatges que ni fets a mida, d'olors que et mores per sentir, de llocs que imagines, que trepitges amb ulls ben oberts, absorts, de sorolls que pares l'orella per identificar millor, de colors que t'imagines pintant damunt la paret del teu davant.
7/8/09
30/7/09
Momentets VI
De bombolles.
(O la fragilitat de la bellesa)
D'aire, de llum, de calor, de sabó, de color, d'aigua, de foc, de somriures, d'emocions, de fragilitat, d'ulls brillants, de ganes de cridar, de força, d'ànims, de llàgrimes salades.
Com l'aigua de la mar.
I un gelat de xocolata, ai! Empastifades de juliol.
Estiu, carrer, música.
És efímer.
(O la fragilitat de la bellesa)
D'aire, de llum, de calor, de sabó, de color, d'aigua, de foc, de somriures, d'emocions, de fragilitat, d'ulls brillants, de ganes de cridar, de força, d'ànims, de llàgrimes salades.
Com l'aigua de la mar.
I un gelat de xocolata, ai! Empastifades de juliol.
Estiu, carrer, música.
És efímer.
5/7/09
De nits d'estiu
És estiu.
I ja s'ha acabat, altre cop, un cap de setmana de Faraday. El primer gran esdeveniment de l'estiu. El primer sí, però no l'últim. Encetem temporada, amb ganes de... sol, platja, birretes amb gust de xiringuito, sopars a l'aire lliure, bona música i millor companyia, i tot el que ens passi pel cap.
Gran puesta en sociedad del verano.
La pell de gallina amb acords de Dorian en acústic. Els virtuosos The divine comedy. Enorme directe de Manel, enorme!!!
10/6/09
1/6/09
Momentets V
Adrenalina a dojo:
http://www.youtube.com/watch?v=dvgZkm1xWPE&feature=PlayList&p=C49AE1DCA964D80D&playnext_from=PL&index=15
I tant com n'hem gaudit: gràcies Barça, gràcies Guardiola!!! (Torno a tenir els quinze).
I ja ha fet dos anys: el temps passa que vola!!! (Jo també en tinc dos més...).
http://www.youtube.com/watch?v=dvgZkm1xWPE&feature=PlayList&p=C49AE1DCA964D80D&playnext_from=PL&index=15
I tant com n'hem gaudit: gràcies Barça, gràcies Guardiola!!! (Torno a tenir els quinze).
I ja ha fet dos anys: el temps passa que vola!!! (Jo també en tinc dos més...).
20/5/09
Momentets IV
Les flors de cada dia.
Quan ho engegaries tot: un somriure. I s'encomana. Quan et mires al mirall i odies el que hi veus: un petó. I canvia la perspectiva. Quan sents que no controles res: un copet a l'esquena. I tot torna al seu lloc. Quan el món t'avorreix: el joc més estúpid. I reneix quelcom. Quan t'han vençut: aquella mirada, tu ja saps la que vull dir. I la força per seguir. Quan busques recer: una abraçada. I sota uns braços tot és senzill.
19/5/09
Rareses
Congelat.
Fa temps que ho arrossego: actualitzar. I encara fa més temps que en tinc ganes, però mai sóc davant la pantalla quan toca. Tot va i ve.
Tranquil·litat inquieta.
Fa temps que ho arrossego: actualitzar. I encara fa més temps que en tinc ganes, però mai sóc davant la pantalla quan toca. Tot va i ve.
Tranquil·litat inquieta.
"Començar és continuar un final,
tard o d'hora arribarà.
Però d'aquelles cendres una nova flor
brollarà.
Va robar-me el cor, després del primer mot,
Abans que el seu nom, ja coneixia el seu cos.
I ens vam sentir sols a la gran ciutat, tot Barcelona i ella sola.
Començar és continuar un final,
tard o d'hora arribarà.
Però d'aquelles cendres una nova flor
Va robar-me el cor, després del primer mot,
Abans que el seu nom, ja coneixia el seu cos.
I ens vam sentir sols a la gran ciutat, tot Barcelona i ella sola.
Començar és continuar un final,
tard o d'hora arribarà.
Però d'aquelles cendres una nova flor
brollarà.
Tendra i transparent, dolça nena turgent,
radiant i somrient, enamorant mil hotels.
Van caure l'hivern, el març i el fred,
cercant la manera, trencant les reixes.
Vam tocar de prop el límit
i vam jugar a no fer-nos mal.
Vam sentir-nos música i lletra, desig i tendresa,
esperits mortals.
Va arribar l'adéu, crec que era juliol.
Feia xafogor però va dir-m'ho amb el cor fred.
Això s'ha acabat, res serà igual.
Ens queda sorpendre'ns, besar-nos, tornar a començar.
Començar..."
Tendra i transparent, dolça nena turgent,
radiant i somrient, enamorant mil hotels.
Van caure l'hivern, el març i el fred,
cercant la manera, trencant les reixes.
Vam tocar de prop el límit
i vam jugar a no fer-nos mal.
Vam sentir-nos música i lletra, desig i tendresa,
esperits mortals.
Va arribar l'adéu, crec que era juliol.
Feia xafogor però va dir-m'ho amb el cor fred.
Això s'ha acabat, res serà igual.
Ens queda sorpendre'ns, besar-nos, tornar a començar.
Començar..."
Lax'n'busto
Començar
L'he descoberta fa un parell de dies: realitats massa reals. Jo mai no les he sabut expressar millor. Des del silenci, va per nosaltres.
(Punts i final que de vegades es reobren i esdevenen, per uns instants, punts i seguit. Per, acte seguit, tornar-se a tancar.)
5/5/09
La somnolència
Sents els ulls, el seu pes, la coïssor. La son, les ganes de dormir. Penses en l'agradable son d'havent dinat: arraulit de cap a peus sota la manta de quadres. Ai! Que el cansament et venci és qüestió d'una estona, però repasses tot el que encara has de fer avui: massa coses abans de poder agafar el llit. Però el somies despert: el llit, el moment en què t'hi fiquis dintre, en què t'hi abandonis.
Son, son, son... Cap més paraula dins el cap, i avui encara no s'ha acabat. D'hora al llit, et recordes. Mitja rialla, saps que no és veritat. Queda massa dia per endavant, massa. Com sempre todo se andará. I demà hi tornaràs: sents els ulls, el seu pes, la coïssor...
Però hi ha tant per veure, tant per viure!!!
27/4/09
La fragilitat III
Mals humors. Mals de cap. Males cares.
Quan t'aixeques un dilluns i ho fas, aparentment, com sempre; un dia més, sona el despertador i toca fitxar (et quedaries al llit una llarga estona més, potser eternament). Has mirat per la finestra: sembla que sortirà el sol. El teu sol, el que necessites per fer la fotosíntesi -així és com en dius tu de la bona sintonia que et provoca la llum, la no sensació de fred-. Però, dues llàgrimes et rodolen avall, per la galta dreta. Avui no serà un bon dia, pressents. Et saps incapaç de reproduir ni l'esbós tènue i lleuger d'un mig somriure. Només llàgrimes aïllades i intermitents.
Orfes de motiu.
23/4/09
Sant Jordi
Expressió d'emocions, de sentiments.
Roses i llibres; llibres i roses.
**Res tan bonic com veure un somriure dibuixar-se en uns llavis. En els teus llavis.**
20/4/09
En construcció
Fem coses. Junts.
Acumulem vivències, anècdotes, instants, indrets, pel·lícules, menjars, cervesetes i cafès, despertars, cigarretes imprescindibles, llibres, robatoris de llençol, rialles i alguna llàgrima també, música i soroll, silencis, copes de vi, fotografies, converses, pessigolles, caminades vora el mar, diaris, cerques al google
...
per construir quelcom. Nostre.
17/4/09
8/4/09
De viatge
Demà.
"T’han condemnat a fer-te gran,
dues llàgrimes no fan un fracassat.
Si vols volar,
salta primer al barranc.
Jugant com nens tota l’estona,
vols vindre amb mi,
i amb un cop de sort, no ens caldrà tornar. (...)"
Gossos
Condemnats
Avui no hi ha paraules; però sí, ganes de descobrir. De viure.
Dijous 9 d'abril de 2009 a les onze menys cinc del matí l'avió s'enlairarà... Destinació: Sardenya.
Adióssu!!!
5/4/09
La incertesa II
Voltes, voltes i més voltes.
Perquè saps (creus saber) que no tens perquè preocupar-te. Però no pots evitar-ho: no fas més que pensar-hi. I no t'ho pots treure del cap, ha arribat el punt en què forma part de tu, no et deixa viure, s'ha convertit en una obsessió. I saps que en fas un gra massa; tota la importància que té és, únicament i exclusiva, la que tu, i tan sols tu, li dones. L'altre ni se n'adona. I tu et mossegues la llengua, i et donaries cops de cap contra la paret si això esvaís tot dubte, per petit i insignificant que fos. Et dius que no té importància: paranoies! Que no hi pensaràs més. Però no pots evitar-ho. Sempre hi ha un: i si?
Tantes voltes que vols girar-ho del revés: què seria de tot plegat si no tinguéssim aquest neguit a la panxa? Deu ser que val la pena.
28/3/09
Momentets III
Dissabte que plou.
L'hivern ha quedat enrere i ha deixat pas a la primavera, època de flors i llum. Però, qui ho diria! L'ambient és fresc (fins i tot fred, segons algú) i el color és el gris. La sensació és la d'un dia plujós d'hivern; mandra que costa de fer fora, els ulls que no s'acaben d'obrir, però un dolç somriure als llavis.
T'he mirat als ulls i t'he dit que no me n'arrepenteixo. De res. I m'he deixat endur endins, en la immensitat dels teus ulls...
22/3/09
25+1
I sumant-ne, que és el més important.
Avui, expectació; m'agradaria veure per un foradet què em deparen els vint-i-sis. Però, alhora, penso que, aleshores, perdrien tota emoció. Vull viure'ls, paladejar-los i assaborir-los tant com em sigui possible.
Cada dia, una descoberta!
"Per tu, per mi
i per tot el que hem viscut:
els anys, les pors
i el que hem abandonat.
Plorem, riem
sabem el que volem,
que sí, que no,
i fem el que podem.
Porca misèria, que la vida va com va.
Porca misèria, el que tenim ho aprofitem,
tant si és bo com si és dolent.
Trapem, caiem
i tornem a començar,
què faig, què fem,
mirem de ser concients.
Porca misèria, que la vida va com va.
Porca misèria, el que tenim ho aprofitem,
tant si és bo com si és dolent.
Tot el que som
i el que serem, ho som,
el que hem viscut,
el que viurem.
Per tu, per mi
per tot el que hem tingut,
per mi, per tu
i per tot el que tindrem."
Joel Joan
Porca misèria
20/3/09
De memòria
Compto moments, infinitat de diapositives faig passar una rere l'altra. M'agrada; reprodueixo històries, penso i sí? - mai obtinc cap resposta -, rectifico tot allò que canviaria si pogués tornar enrere, revisc una i mil vegades més les petites meravelles que guardo al fons de tot, amb cura, gairebé impecables.
Recapitular: a tocar de sumar-ne un més, revisc detalls que vull conservar, com repassant-los ben fort amb permanent perquè el pas del temps no els esborri. Els sentiments es remouen des de ben endins; dies de tocar fons i d'alçar-se ben amunt.
Em sento lila, malgrat tot.
17/3/09
D'impotència
"M'és tan difícil negar que estic perdut
no trobe el camí correcte.
M'és impossible desfer-me del dolor
tot és tan gris com sempre.
I passen les hores i el món està igual
els somnis són paper mullat.
A voltes la vida no atén a raons,
em costa massa entendre el món,
em costa entendre el món.
No tinc ales per viure en els núvols,
no tinc esma per travessar ciutats,
no tinc forces per creure en discursos
sobre el mite de la felicitat.
M'és tan difícil trencar a colps de puny
les parets de la tristesa,
m'és impossible guiar-me en la foscor
no trobe cap llum encesa.
I passen els dies i el món no ha canviat,
els somnis són castells de fang.
A voltes la vida no té compassió,
em costa massa entendre el món,
entendre el món."
Pau Alabajos
En companyia d'avisme
Avui, de bon matí, somreia. Tan sols cal un instant per desdibuixar una rialla dels llavis, la que t'havia costat tant esforç d'aconseguir! De bon matí, el dia era assolellat i optimista; el Sol continua ben amunt, sobre el meu cap. I procuro ser positiva, miro de tornar a dibuixar el somrís.
Tot sovint, cal treure forces de sota les pedres, alçar el cap i mirar endavant; dir-se a un mateix que tot passarà, que vindran temps millors. Encara més sovint, aquestes paraules sonen com un tòpic, fan un sorollet de buidor que glaça de cap a peus, que paralitza i no deixa seguir. Però sempre, sempre, hi ha una llum; per petita que sigui, per molt tènue que pugui semblar.
Pren la meva mà, agafa-t'hi fort, ben fort,
i no la deixis anar.
1/3/09
Epíleg
D'un gran Carnaval.
Per Carnaval tot s'hi val; Carnaval t'estimo; Comparsers, la plaça és vostra; Visca el Carnaval de Vilanova i la Geltrú!!!
Disfresses, música, disbauxa, coloraines, beguda, barretines i mantons de manila, Arrivo, Vidalet i Vidalot, caramels, merenga, xató i truites, paperets i serpentines, plomes de moixó, coros, cercaviles i comparses, banderes, mocadors de farcell i clavells, carnestoltes i concubines...
L'any que ve més. Comencem el compte enrere.
Per Carnaval tot s'hi val; Carnaval t'estimo; Comparsers, la plaça és vostra; Visca el Carnaval de Vilanova i la Geltrú!!!
Disfresses, música, disbauxa, coloraines, beguda, barretines i mantons de manila, Arrivo, Vidalet i Vidalot, caramels, merenga, xató i truites, paperets i serpentines, plomes de moixó, coros, cercaviles i comparses, banderes, mocadors de farcell i clavells, carnestoltes i concubines...
L'any que ve més. Comencem el compte enrere.
11/2/09
Preludi
Ja olorem Carnaval!
Que el sol no t'enganyi, fa fred; fred de febrer, fred d'hivern. Però, els motors s'escalfen: poc a poc, la sang arrenca al bull.
I tant com bullirà...
7/2/09
2/2/09
La fragilitat II
Ganes d'escapar.
Res no t'agrada, tampoc res val la pena. Tens ganes de tenir ganes de. Només hi veus d'un color, i no és el rosa precisament. Tens ganes de no tenir ganes de plorar. Crits que s'ofeguen en llàgrimes que busquen on caure. Mans que no troben on agafar-se, mig somriures forçats que no troben reflex. Crits perduts en la immensitat del buit, sense ressò.
Ets vidre.
Busques un motiu. Implores una resposta.
20/1/09
A crits
"Poder viure a prop d'aquest camí,
poder beure l'aigua d'aquest riu,
sentir la pluja com cau i ens mulla,
i tenir-te al meu costat agafant-te de la mà,
per si no ho podem fer demà.
(...)"
Sau
Això es pot salvar
Llibertat als instints més amagats.
Deixar anar el plor ofegat, dir tot allò que s'ha callat. Quan no puguis més, crida!
Crida'm...
14/1/09
En silenci III
Quan sona el telèfon.
Dies en què dins teu no surt el sol; dins meu, tampoc. Moments de tu contra el món; jo també tanco els punys. Quan una llàgrima s'escapa; mig teva, mig meva. Paraules que costen de dir; intuïcions que convertim en certeses. Sentiments que et brollen dels ulls; m'ets reflex.
Pensaments que costa pronunciar. Colze amb colze.
13/1/09
En silenci II
Paraules a mitges.
Perquè tantes coses et diria... Et miro i perdo la veu. Et miro i em paralitzo. Et miro i penso que ets somni. Et miro i desapareixes. Et miro i no m'ho crec. Et miro i no vull despertar-me. Et miro i brillo. Et miro i em pessigo, em frego els ulls. Et miro. No ets somni, ets real. Et toco, no t'esfumes com un miratge. Et miro, et torno a mirar; no desapareixes com una il·lusió. Et toco, et toco... no ets producte de la imaginació. Hi ets.
Perquè tantes coses et diria... i tantes més te'n faria! Sense veu, sense mobilitat; no puc parlar-te, tampoc no puc tocar-te. Una estàtua de sal. Que algú mogui els fils com si fos un titella. I així, poder dir-te a cau d'orella, poder palpar-te.
Perquè tantes coses et diria...
8/1/09
La felicitat V
De color carbassa.
Res tan bonic com veure un somriure dibuixar-se en uns llavis. En els teus llavis.
No necessito res més.
5/1/09
-1654.jpg)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)