Paraules a mitges.
Perquè tantes coses et diria... Et miro i perdo la veu. Et miro i em paralitzo. Et miro i penso que ets somni. Et miro i desapareixes. Et miro i no m'ho crec. Et miro i no vull despertar-me. Et miro i brillo. Et miro i em pessigo, em frego els ulls. Et miro. No ets somni, ets real. Et toco, no t'esfumes com un miratge. Et miro, et torno a mirar; no desapareixes com una il·lusió. Et toco, et toco... no ets producte de la imaginació. Hi ets.
Perquè tantes coses et diria... i tantes més te'n faria! Sense veu, sense mobilitat; no puc parlar-te, tampoc no puc tocar-te. Una estàtua de sal. Que algú mogui els fils com si fos un titella. I així, poder dir-te a cau d'orella, poder palpar-te.
Perquè tantes coses et diria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada