Congelat.
Fa temps que ho arrossego: actualitzar. I encara fa més temps que en tinc ganes, però mai sóc davant la pantalla quan toca. Tot va i ve.
Tranquil·litat inquieta.
"Començar és continuar un final,
tard o d'hora arribarà.
Però d'aquelles cendres una nova flor
brollarà.
Va robar-me el cor, després del primer mot,
Abans que el seu nom, ja coneixia el seu cos.
I ens vam sentir sols a la gran ciutat, tot Barcelona i ella sola.
Començar és continuar un final,
tard o d'hora arribarà.
Però d'aquelles cendres una nova flor
brollarà.
Tendra i transparent, dolça nena turgent,
radiant i somrient, enamorant mil hotels.
Van caure l'hivern, el març i el fred,
cercant la manera, trencant les reixes.
Vam tocar de prop el límit
i vam jugar a no fer-nos mal.
Vam sentir-nos música i lletra, desig i tendresa,
esperits mortals.
Va arribar l'adéu, crec que era juliol.
Feia xafogor però va dir-m'ho amb el cor fred.
Això s'ha acabat, res serà igual.
Ens queda sorpendre'ns, besar-nos, tornar a començar.
Començar..."
Lax'n'busto
Començar
L'he descoberta fa un parell de dies: realitats massa reals. Jo mai no les he sabut expressar millor. Des del silenci, va per nosaltres.
(Punts i final que de vegades es reobren i esdevenen, per uns instants, punts i seguit. Per, acte seguit, tornar-se a tancar.)
