Petita Amélie: "Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè...

...cadascú algun dia pugui trobar la seva"

El petit príncep

Antoine de Saint-Exupérie

De ben segur que tu ja has trobat la teva! Deu ser la que cada vespre ens il·lumina el rostre quan aixequem la vista cap al cel per escoltar en el silenci de la fosca tot allò que tan sols es pot sentir a ulls clucs. 

És aleshores quan tot es fa senzill i abastable amb la punta dels dits.

Viure V

Cada dia un munt d'històries; les rebrego i acaben colgades sota una pila d'altres històries noves que també acabaran oblidades dins d'algun calaix.

Cada dia un munt d'històries, cada dia la vida; instants que comencen, se succeeixen, s'encabalquen i es confonen, uns acaben i d'altres comencen tot seguit, sense temps de posar-hi punt i final un nou dia replet de moments nous ja treu el cap... i tot torna a començar.

Cada dia un munt d'històries, cada dia la vida.

L'alba

Primeríssima hora del matí, un dia de cada dia, encara és fosc, el vent glaçat a la cara em fa despendre'm de l'últim son abans d'obrir els ulls i despertar-me, al món real. Les marques dels llençols oposen resistència i no volen fugir de sota la roba, de damunt la pell. Alguns fanals mandrosos s'amaguen en la foscor de la seva bombeta que no fa llum. Els sorolls discrets fan intuir un nou dia, i les primeres paraules dites en veu baixa surten a mig gas.

L'hora perfecta; a mig camí entre el dia i la nit. 

La felicitat XII (Retalls)

Estiu 2014 

Tu i jo

Jo i tu

El nostre món

El Món és nostre.

9/8/2014

Vistes fins allà on no pots veure-hi res més.

Sonen les campanes de Le Mont Saint Michel. Són les onze del matí. Un moment bonic, que s'aturi el temps...

11/8/2014

Bretagne.

Fôret de Brocéliande. La terra de'n Merlí. Un llac al meu davant. Llegendes i misteris. Xiula el vent, al cel hi ha núvols, cauen gotes.

Feliç.

31/8/2014

Vilanova.

Tornar a començar.

El darrer d'agost abans de setembre. les nou del matí, espigó de la carpa. Fa vent. No se sent ningú, el matí tot just comença.

momentsdetuidemi instantspreuats

"... Y ahora estamos camino de la frontera disfrutando a poquitos la vida entera... Probablemente no encontraremos el camino pero nos sobrarán las ganas de volar, nuestas ganas de volar..."

El secreto de las tortugas, Maldita Nerea & Los delincuentes

https://www.youtube.com/watch?v=XhZT6T0Hvlk

La fragilitat VII

Bescanviem silencis, esborrem paraules.

Dos cossos nus sota un cel d'estrelles; ofeguem les nostres misèries amb petons, molts, i amb el desig que demà l'avui no haurà existit. Esborrem per tornar a començar.

El demà desperta sota els raigs de sol; segellem les nostres promeses amb petons, molts, i amb el desig que demà recordarem l'avui amb aquell nostre gest, còmplices d'una nit que mai no haurà existit.

Feliços escriurem un punt i seguit.

La felicitat XI

Quan tanco els ulls i la vida és un viatge. 

Pessigolles a l'estómac a ulls clucs. Com m'agrada sentir-me així! 

Perquè els instants aturats fets imatge em transporten enllà i volo.... i ja hi sóc altra vegada. I em sento esclafir en una riallada sorollosa que ressona en els meus records. I em veig mirar-te de reüll quan, de sobte, m'envoltes la cintura, em mossegues el coll, i ens fonem en un petó amb gust de sidra. I m'endinso en la penombra de les coves i escolto històries de bruixeria que m'expliques fluixet a cau d'orella. I després em sento cantar a ple pulmó totes les cançons que sonen al radiocassette, i desafino. 

Somric en silenci a ulls clucs. Com m'agrada sentir-me així! 

Les veritats III

Les veritats absolutes no existeixen, no!

Punts de vista; cadascú el seu, mai cap d'igual, sempre hi ha matisos que marquen diferències. Hi ha, però, qui no ho veu; s'encega mirant-se el melic  i s'escolta per damunt del silenci, sense parar esment en res ni en ningú més: el jo contra el món.

No crec en veritats absolutes, no! 

Giro i capgiro del dret i del revés les meves veritats absolutes i somric calladament quan descobreixo un error en el pensament sobre una meva veritat, que aleshores deixa de ser absoluta. 

I emergeixen decidides, les subtileses.

La fragilitat VI

Voldria ser a l'alltra banda del mirall. Diuen que allà tot és més senzill.
Res m'agrada menys que la sensació d'ofec al cor.
Res m'agrada menys que veure com el món s'esmicola i sentir-ne la trencadissa.

Voldria ser a l'altra banda del mirall. I oblidar-me d'existir.
Res m'agradaria més que apagar el llum i colgar el món sota el coixí.
Res m'agradaria més que tancar els ulls i descobrir una realitat paral·lela.

Voldria ser a l'altra banda del mirall.

Deliris IV

Imagino. teclejo. Esborro els caràcters un per un.
Tanco els ulls, incapaç d'imaginar entre la foscor. El teu alè em frega el rostre, gairebé imperceptiblement. El noto i em revifo, obro els ulls, i el teu rostre m'acarona la galta dreta, encara més suaument. Alço la mirada, els meus ulls es fixen en els teus que m'embolcallen, m'empresonen dolçament. I no en puc fugir. Resto immòbil molta estona, captiva.

Sóc reflex de la teva pupil·la. Somriem, i els ulls se'ns fan petits.