4/9/14

La fragilitat VII

Bescanviem silencis, esborrem paraules.
Dos cossos nus sota un cel d'estrelles; ofeguem les nostres misèries amb petons, molts, i amb el desig que demà l'avui no haurà existit. Esborrem per tornar a començar.

El demà desperta sota els raigs de sol; segellem les nostres promeses amb petons, molts, i amb el desig que demà recordarem l'avui amb aquell nostre gest, còmplices d'una nit que mai no haurà existit.

Feliços escriurem un punt i seguit.