Quan tanco els ulls i la vida és un viatge.
Pessigolles a l'estómac a ulls clucs. Com m'agrada sentir-me així!
Perquè els instants aturats fets imatge em transporten enllà i volo.... i ja hi sóc altra vegada. I em sento esclafir en una riallada sorollosa que ressona en els meus records. I em veig mirar-te de reüll quan, de sobte, m'envoltes la cintura, em mossegues el coll, i ens fonem en un petó amb gust de sidra. I m'endinso en la penombra de les coves i escolto històries de bruixeria que m'expliques fluixet a cau d'orella. I després em sento cantar a ple pulmó totes les cançons que sonen al radiocassette, i desafino.
Somric en silenci a ulls clucs. Com m'agrada sentir-me així!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada