30/10/12

Una de somnis II

He vist escapar-se un globus rosa. Ha fugit d'entre els dits de la nena i volava, ha volat amunt, amunt...
Com la vida que se'ns escapa en un sospir.

De vegades tanco els ulls, i aleshores penso en coses, les meves coses. Segons què pensi se m'escapa un somriure, o una llàgrima em cau galtes avall. M'agrada veure-hi en la foscor dels meus ulls clucs; les imatges se'm fan clares i cada estona viscuda palpable, intensa com si hi tornés a ser. 

De vegades recordo què he somiat, només de vegades i durant pocs minuts. Si no ho explico en veu alta o ho apunto tan bon punt m'aixeco, me n'oblido en un tres i no res. M'agrada poder recrear un somni d'aquells que no tenen ni cap ni peus, o aquell altres vegades somiat. I m'agrada la sensació de saber que aquesta nit he somiat i ser incapaç de recordar què.

De vegades somio desperta amb els ulls ben oberts. He vist escapar-se un globus rosa... i he somiat tornar al món dels petits. M'agrada veure-hi en els seus ulls. I m'agrada mirar amb la seva mirada, tan viva, tan plena. 

Avui vull que el somni es faci realitat.

http://www.youtube.com/watch?v=rQi8wEHMm5Y


22/10/12

Especial

Llegeixo l'Espinosa, que parla d'aquells que som especials. Tothom ho és, cadascú a la seva manera.

Hi ha moments que et saps especial. N'hi ha d'altres que et sents especial.
És fàcil i segurament fins i tot agradable saber-se especial per a algú. Ens convertim en els especials d'uns quants: gairebé sempre de la gent més propera a nosaltres (malgrat que potser els sentim lluny si ho mesurem en quilòmetres) És bonic saber que hi ha gent que et considera especial; et fa veure que comptes, que ets important. I no ho neguem, això ens agrada, ens fa sentir bé. Per això mateix, tu i jo som els especials i altres s'han convertit ens els teus, en els meus, en els nostres especials. 

M'agrada pensar en els meus especials com en les persones que són importants per a mi. Aquelles que  han format i/o formen part de mi, de la meva vida. Tots tenen un bocí de mi i jo d'ells i d'elles; malauradament, la llista d'especials que entren i surten mai és estable, canvia segons el moment, el lloc... Amb tot, però, recordo amb el mateix somriure avui que ahir, tots aquells i aquelles que han fet o fan un tros de camí amb mi, sigui  curt o sigui llarg, planer o un pèl més complicat.

Saber-se l'especial (d'algú) i sentir-se especial. 
De vegades sentir-se especial significa sentir-se diferent. Massa sovint convertim aquests dos adjectius en sinònims erròniament. Matisem-ne, si us plau, el significat.
Faig un exercici de reflexió davant la pantalla i reconec que moltes, massa, vegades he utilitzat, indistintament un o altre adjectiu, tot decantant-me més, massa, vegades pel sentir-se diferent. Jo m'he sentit diferent moltes vegades, i la sensació que això m'ha produït mai m'ha agradat. Mai. 

Rellegeixo l'Espinosa. Acabo de decidir que ARA MATEIX canvio la meva manera de pensar: a partir d'ara sempre em sentiré especial, mai més em sentiré diferent. Sóc especial.



19/10/12

De color Gris. I pluja.

(o de contradicció)

Sempre he dit que els dies grisos no m'agraden. I els de pluja tampoc.

Deu ser que la perspectiva de la vida canvia, oscil·la segons el moment, el lloc i l'estat vitals. Segur. Un divendres, mes d'octubre: no em molesten les gotes de pluja que cauen fines, intermitents. Ni el color gris. Deu ser que el dia m'acompanya. L'estona passa a poc a poc, puc assaborir el pas de les hores, feixugues, grises. Avui agraeixo aquesta lentitud; em fa sentir viva.

Somric pel pas del temps. Per existir mentre la vida passa, i faig camí.
Perquè tantes coses ens queden per veure, per viure.

17/10/12

Delicada, deliciosa

Aquest matí he obert d'hora els ulls, abans que el despertador es desfés de la mandra i comencés a sonar. Som animals de costums.

He treballat davant l'ordinador una bona estona; la música ambient sonava sense jo parar-hi esment. Tan sols he deixat de teclejar quan l'he sentida començar. Glaçada, m'he quedat glaçada. Quantes vegades dec haver premut el play i tornava a començar, i s'acabava, i tornava a començar... quantes? Moltes. I com diu la cançó: no hay final, no hay final, no hay final...

Quan succeeix, pot semblar-te inexplicable, pot ser que no trobis els mots adequats per verbalitzar la sensació que experimentes quan l'escoltes. Música i lletres unides per fer-te sentir, per provocar-te.
Ja no sento res. Tan sols la cançó dins el meu cap. Lletres senzilles i alhora punyents que em fan remoure per dins. Però sento la calma, estic tranquil·la i, dins meu sé que tu mataràs monstres per a mi.

S'ha tornat a acabar. Deixo de prémer el play. Els meus dits es tornen a moure per damunt del teclat. La música continua sonant, sense que jo hi pari atenció, fins que una altra cançó em paralitzi els dits, em remogui per dins i em faci tenir ganes de no parar d'escoltar-la una vegada i una altra, i una altra, i una altra...



12/10/12

Meva pàtria

... una estrella i quatre barres vermelles.



Perquè la llengua és el nervi d'una nació. Ens fa ser i existir, pensar, raonar i somiar. Perquè estimo la meva terra, i els meus. I ho faig i ho sento en català.

8/10/12

De bon rotllo

(O sensació de pau)
Els dilluns costa que la setmana arrenqui. I no veus que el proper divendres tregui el nas per enlloc. Potser encara duus encés el modus cap de setmana i tot.

Per això cal anar a poc a poc. Quan arribo a casa, busco un moment de tranquil·litat, sec al sofà uns minuts i bec aigua. Agafo energia abans de fullejar l'agenda per veure què tinc pendent aquesta tarda. Una inacabable llista de coses pendents s'alinien una sota l'altra... les evito una estona més, perquè sí.

Decideixo fer un parèntesi i evadir-me. Fotos, mirar fotos em produeix la sensació que busco: calma. En trio una a l'atzar i m'hi endinso. Algun moment viscut, en algun lloc on vaig ser.

Gràcies per aquesta estona.
Ara, la setmana ja pot fer el seu curs.


6/10/12

Tempus fugit

El full en blanc ha perdurat massa temps. Ha arribat l'hora de tornar-lo a tenyir del color de la tinta; per fer reviure records, per descobrir noves perspectives, per escriure el món.



Encetem nova etapa!