He vist escapar-se un globus rosa. Ha fugit d'entre els dits de la nena i volava, ha volat amunt, amunt...
Com la vida que se'ns escapa en un sospir.
De vegades tanco els ulls, i aleshores penso en coses, les meves coses. Segons què pensi se m'escapa un somriure, o una llàgrima em cau galtes avall. M'agrada veure-hi en la foscor dels meus ulls clucs; les imatges se'm fan clares i cada estona viscuda palpable, intensa com si hi tornés a ser.
De vegades recordo què he somiat, només de vegades i durant pocs minuts. Si no ho explico en veu alta o ho apunto tan bon punt m'aixeco, me n'oblido en un tres i no res. M'agrada poder recrear un somni d'aquells que no tenen ni cap ni peus, o aquell altres vegades somiat. I m'agrada la sensació de saber que aquesta nit he somiat i ser incapaç de recordar què.
De vegades somio desperta amb els ulls ben oberts. He vist escapar-se un globus rosa... i he somiat tornar al món dels petits. M'agrada veure-hi en els seus ulls. I m'agrada mirar amb la seva mirada, tan viva, tan plena.
2 comentaris:
Xàldiga, m'encanta llegir-te! Please, dedica-t'hi ara que tens temps lliure...;) Tens talent i quan escrius et visualitzo el pensament i el sentiment. M'encanta llegir-te, sempre t'ho he dit! M'alegra veure que has tornat Xaldigueta! Un petó molt fort bonica! Timu!
Guapiiiii!
Com m'agrada que t'agradi, jejjej;)
Cuida't molt molt molt...
Un petonàs d'aquells que espeteguen;P
Publica un comentari a l'entrada