29/10/08


"Quan tot sona tan repetit,
tan inútil, tan avorrit,
quan l'únic combustible és el dolor.
Quan la veu que tant t'ha promès
et confessa que no pot més,
quan el que era per sempre, ara és record.

Quan se't fa tan costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.
(...)"
Els pets
Jo sóc el teu amic

Un d'aquells dies en què costa seguir. Sense motiu (aparent).
Gris és el color del dia, i amarg el gust del meu somriure. Busco una raó per justificar aquest estat d'ànim; deu ser que necessito fer la fotosíntesi, un raig de sol, si us plau! Per tornar a brillar.

Em regales un somriure?

22/10/08

En positiu

El dia és gris, ennuvolat. Però duu un missatge amagat: avui pot ser un bon dia. Fem que així sigui!
Les històries del passat. De vegades fa mandra remenar-les, altres cops fa mal, sovint fa replantejar-se actuacions, pensaments i altres menes de sentiments, ja sigui en positiu o en negatiu. Ens fan riure, i ens fan plorar. Potser no canviem, potser; però evolucionem, de ben segur que sí.

Quan es curen les ferides. I compartim.

19/10/08

La felicitat IV

Converses a mig matí.
Xerrades de llit, amb el llençol que ens tapa fins al capdamunt, escalfor, paraules tranquil·les i sinceres que res no volen fer malbé, ans al contrari... Mirades penetrants, de confiança, benestar, abraçades càlides i intenses que voldríem que no tinguessin final.

Sensació de ressaca, injustificada. Son, molta son. I mandra, encantadora. Ai! Què faríem sense aquestes tardes de diumenge? Amb pijama i bata d'estar per casa, lleganyes als ulls, la marca dels llençols, permanent, a la galta dreta, la boca com pastosa, els cabells despentinats, despentinadíssims, cadascun fa la seva, i els ulls que pesen, massa, i piquen encara més, els reflexos van tard, no tenen pressa, la vida passa lenta, sempre, els diumenges a la tarda.

D'això se'n diu felicitat.

17/10/08

Gris

Viure en una bombolla.
No pensar, no, no, no! Silenci, quietud i color blanc, quasi transparent. Sentir l'imperceptible so del no-res, l'esclafit de les bombolles de sabó. Alimentar-me de moments que facin somriure, somiar amb muntanyes impossibles, somiar. Fer-me petita, recordar jocs innocents que retornin aquella felicitat. Evadir-me, respirar molt profundament i volar, volar ben amunt. Conventir-me en un punt llunyà i minúscul, gairebé invisible. Desaparèixer.

12/10/08

Un bon dia

Aire als pulmons.
Diumenge. Res a celebrar. Somriure espontani, enorme, i ulls brillants. Camisa, pantalons, sabates, i cinturó: tot elegància.

Celebro que sóc jo amb tu, que ets tu amb mi.

3/10/08

(Sense) fum


Les hores passen lentes,
els dies no es fan nit.
Nits sense gust a res, insípides.

Cercles de fum, trencats.
Cendrers que perden tota utilitat,
encenedors que s'apaguen.