Viure en una bombolla.
No pensar, no, no, no! Silenci, quietud i color blanc, quasi transparent. Sentir l'imperceptible so del no-res, l'esclafit de les bombolles de sabó. Alimentar-me de moments que facin somriure, somiar amb muntanyes impossibles, somiar. Fer-me petita, recordar jocs innocents que retornin aquella felicitat. Evadir-me, respirar molt profundament i volar, volar ben amunt. Conventir-me en un punt llunyà i minúscul, gairebé invisible. Desaparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada