La felicitat IV

Converses a mig matí.
Xerrades de llit, amb el llençol que ens tapa fins al capdamunt, escalfor, paraules tranquil·les i sinceres que res no volen fer malbé, ans al contrari... Mirades penetrants, de confiança, benestar, abraçades càlides i intenses que voldríem que no tinguessin final.

Sensació de ressaca, injustificada. Son, molta son. I mandra, encantadora. Ai! Què faríem sense aquestes tardes de diumenge? Amb pijama i bata d'estar per casa, lleganyes als ulls, la marca dels llençols, permanent, a la galta dreta, la boca com pastosa, els cabells despentinats, despentinadíssims, cadascun fa la seva, i els ulls que pesen, massa, i piquen encara més, els reflexos van tard, no tenen pressa, la vida passa lenta, sempre, els diumenges a la tarda.

D'això se'n diu felicitat.