19/10/12

De color Gris. I pluja.

(o de contradicció)

Sempre he dit que els dies grisos no m'agraden. I els de pluja tampoc.

Deu ser que la perspectiva de la vida canvia, oscil·la segons el moment, el lloc i l'estat vitals. Segur. Un divendres, mes d'octubre: no em molesten les gotes de pluja que cauen fines, intermitents. Ni el color gris. Deu ser que el dia m'acompanya. L'estona passa a poc a poc, puc assaborir el pas de les hores, feixugues, grises. Avui agraeixo aquesta lentitud; em fa sentir viva.

Somric pel pas del temps. Per existir mentre la vida passa, i faig camí.
Perquè tantes coses ens queden per veure, per viure.