Tanco els ulls, incapaç d'imaginar entre la foscor. El teu alè em frega el rostre, gairebé imperceptiblement. El noto i em revifo, obro els ulls, i el teu rostre m'acarona la galta dreta, encara més suaument. Alço la mirada, els meus ulls es fixen en els teus que m'embolcallen, m'empresonen dolçament. I no en puc fugir. Resto immòbil molta estona, captiva.
Sóc reflex de la teva pupil·la. Somriem, i els ulls se'ns fan petits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada