5/5/09

La somnolència

Sents els ulls, el seu pes, la coïssor. La son, les ganes de dormir. Penses en l'agradable son d'havent dinat: arraulit de cap a peus sota la manta de quadres. Ai! Que el cansament et venci és qüestió d'una estona, però repasses tot el que encara has de fer avui: massa coses abans de poder agafar el llit. Però el somies despert: el llit, el moment en què t'hi fiquis dintre, en què t'hi abandonis.

Son, son, son... Cap més paraula dins el cap, i avui encara no s'ha acabat. D'hora al llit, et recordes. Mitja rialla, saps que no és veritat. Queda massa dia per endavant, massa. Com sempre todo se andará. I demà hi tornaràs: sents els ulls, el seu pes, la coïssor...

Però hi ha tant per veure, tant per viure!!!