(O quan et saps feliç).
Lectura.
Quan t'adones que somrius, sol, sola; amb paraules entre mans.
Temps.
Quan t'adones que et sents bé; amb paraules dites en silenci.
Vida.
Quan t'adones que els ulls et brillen, energia positiva; amb paraules que t'obren al món.
Més lectura. Més temps. Més vida.
Quan t'adones que no et queda temps, que no et queden pàgines ni paraules. Buit, que desitges omplir de nou, tan aviat com sigui possible, siusplau. Fora precipitació, gaudeix. El tornaveu de les paraules resseguides amb els ulls, pronunciades amb els llavis closos, premuts amb força, repetides interiorment. Quan t'adones que fas esforços per retenir-les. Que l'oblit no les esborri.
Lectura.
Quan t'adones que tens set d'històries, de personatges que ni fets a mida, d'olors que et mores per sentir, de llocs que imagines, que trepitges amb ulls ben oberts, absorts, de sorolls que pares l'orella per identificar millor, de colors que t'imagines pintant damunt la paret del teu davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada