Voltes, voltes i més voltes.
Perquè saps (creus saber) que no tens perquè preocupar-te. Però no pots evitar-ho: no fas més que pensar-hi. I no t'ho pots treure del cap, ha arribat el punt en què forma part de tu, no et deixa viure, s'ha convertit en una obsessió. I saps que en fas un gra massa; tota la importància que té és, únicament i exclusiva, la que tu, i tan sols tu, li dones. L'altre ni se n'adona. I tu et mossegues la llengua, i et donaries cops de cap contra la paret si això esvaís tot dubte, per petit i insignificant que fos. Et dius que no té importància: paranoies! Que no hi pensaràs més. Però no pots evitar-ho. Sempre hi ha un: i si?
Tantes voltes que vols girar-ho del revés: què seria de tot plegat si no tinguéssim aquest neguit a la panxa? Deu ser que val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada