Mals humors. Mals de cap. Males cares.
Quan t'aixeques un dilluns i ho fas, aparentment, com sempre; un dia més, sona el despertador i toca fitxar (et quedaries al llit una llarga estona més, potser eternament). Has mirat per la finestra: sembla que sortirà el sol. El teu sol, el que necessites per fer la fotosíntesi -així és com en dius tu de la bona sintonia que et provoca la llum, la no sensació de fred-. Però, dues llàgrimes et rodolen avall, per la galta dreta. Avui no serà un bon dia, pressents. Et saps incapaç de reproduir ni l'esbós tènue i lleuger d'un mig somriure. Només llàgrimes aïllades i intermitents.
Orfes de motiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada