Dissabte que plou.
L'hivern ha quedat enrere i ha deixat pas a la primavera, època de flors i llum. Però, qui ho diria! L'ambient és fresc (fins i tot fred, segons algú) i el color és el gris. La sensació és la d'un dia plujós d'hivern; mandra que costa de fer fora, els ulls que no s'acaben d'obrir, però un dolç somriure als llavis.
T'he mirat als ulls i t'he dit que no me n'arrepenteixo. De res. I m'he deixat endur endins, en la immensitat dels teus ulls...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada