He arribat a l'última ratlla de la darrera pàgina d'un llibre de contes curts d'en Pàmies, breus però carregats d'intenció. Un bon exercici? Aturar-se a pensar què amaga cada conte, què ens xiuxiueja entre línies. Doncs sí, com deia, he tancat el llibre, però minuts més tard l'he tornat a obrir per rellegir-ne algun conte, alguns fragments a l'atzar. I l'última frase del darrer conte: "(...) A la ràdio, he sentit que si menges una llimona sense fer ganyotes, s'acomplirà tot el que desitgis, però em fa por provar-ho, fer ganyotes i que cap desig no es faci mai més realitat"
Sergi Pàmies
Precisament parlàvem de tu,
dins el llibre Si menges una llimona sense fer ganyotes
Els ulls fixos en el punt final. Paràlisi. En blanc. Estat de xoc. A mi també em fa por. No en sabria, no en sabré, i aleshores cap més desig... mai més... El món s'acaba. Tanco el llibre de pressa i el deso al prestatge, al final de tot: ara, els contes curts de'n Pàmies són els últims de la fila, a l'espera que algun altre llibre, aviat, ocupi aquest darrer lloc.
Sentència carregada de significat. Efecte aconseguit: no deixo de pensar-hi. Pensament que em condueix cap a altres camins, altres pensaments. No oblido la llimona ni les ganyotes.
Em fa por la carretera, tinc por dels gossos, em fa por la ignorància, em fan por les alçades, la soledat, em faria por viure una guerra, i em fa por perdre aquells a qui estimo, i tinc por...
i tanta por!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada