Res no.
Ja és fosc a fora. I tinc ganes de primavera.
Hi dirigeixo la mirada i em trobo amb la mateixa imatge de cada vespre: color negre i alguns fanals encesos; la resta, han dit prou i s'han apagat per sempre. El vent es fa sentir amb força, com des de fa un parell de dies ben bé. La pluja posa el toc final a aquest paisatge hivernal.
Tranquil·la, sospeso l'hivern. Sempre dic que no m'agrada; massa fred, el dia massa curt, mans i llavis tallats, gorro, bufanda, guants... capes i més capes de roba que no aconsegueixen fer-me oblidar la sensació de fred als ossos. Sóc més d'estiu, jo; necessito el sol per fer la fotosíntesi.
Un vent gèlid em glaça nas i galtes, les orelles ben a recer i ben calentetes sota el gorro, complement indispensable del meu hivern particular. Assaboreixo la fredor de les galtes i de la punta del nas. Em sento viva.
Res no m'importa; ni les capes de roba, ni el vent glaçat. Mans a les butxaques, gorro i bufanda al coll. I camino amb pas decidit entre tant de vent, fred. Avui m'agrada l'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada