M'agraden els carrers empedrats.
Carrerons, racons amagats, cases de colors.
Cada vegada que hi aterro, m'envaeix la mateixa sensació: el pulmons se m'omplen amb una alenada d'aire fresc i una bona sensació gola avall em recorre tot el cos, calfred de felicitat absoluta. Els ulls em brillen cada cop que dins la retina m'apareix el reflex dels colors en l'aigua.; i si una imatge val més que mil paraules, trio aquesta pintoresca estampa.
Em perdo hores i hores per aquests teus carrerons empedrats sense fi i perdo el fil del temps... De sobte, m'aturo en un pont, qualsevol, i em torno a endinsar en algun dels carrers, i em torno a perdre.... i no hi ha res millor.
M'enamores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada