2/9/08

Engrunes

Miquetes de tu, miquetes de mi.
Elimino imatges, innecessàries. Retoco moments, imperfectes. Repasso contorns, mig esborrats. Detalls borrosos, indefinibles.

Arranco full rere full, fins a quedar-me sense. He esgotat tota paraula possible. Res que et defineixi. Invisible.

Ja només ens queden les engrunes; de tu, de mi,
les nostres.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bo......

Anònim ha dit...

:0
això és alta poesia!
laura

Unknown ha dit...

Gràcies, Laura i anònim (?)!