Miquetes de tu, miquetes de mi.
Elimino imatges, innecessàries. Retoco moments, imperfectes. Repasso contorns, mig esborrats. Detalls borrosos, indefinibles.
Arranco full rere full, fins a quedar-me sense. He esgotat tota paraula possible. Res que et defineixi. Invisible.
Ja només ens queden les engrunes; de tu, de mi,
les nostres.
3 comentaris:
molt bo......
:0
això és alta poesia!
laura
Gràcies, Laura i anònim (?)!
Publica un comentari a l'entrada