18/6/17

Tempus fugit V

Fas tants anys com dits tens a les mans.

Va d’equadors, el primer de molts.
Alegria la meva de veure’t amb les dues mans ben obertes i els dits ben separats, que mostren la xifra ferms i orgullosos. I encara més cofoia jo d’observar la innocència en el teu rostre; i aquella espurna tan viva en els teus ulls, la de la felicitat despreocupada, la d’un despertar latent que no vol arribar.
Queda’t-hi; juga, juga, juga i riu molt fort... no tinguis pressa per travessar a l’altra banda.

I quan no hi hagi retorn, no oblidis mai el joc. Mai.



28 de maig 2017

Cap comentari: