Fas tants anys com dits tens a les mans.
Va d’equadors, el primer de molts.
Alegria la meva de veure’t amb les dues mans
ben obertes i els dits ben separats, que mostren la xifra ferms i orgullosos. I
encara més cofoia jo d’observar la innocència en el teu rostre; i aquella
espurna tan viva en els teus ulls, la de la felicitat despreocupada, la d’un
despertar latent que no vol arribar.
Queda’t-hi; juga, juga, juga i riu molt fort... no tinguis
pressa per travessar a l’altra banda.
I quan no hi hagi retorn, no oblidis mai el
joc. Mai.
28 de maig 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada