Finlàndies.
El nostre refugi més remot.
Finlàndies.
Són nostres; totes les finlàndies formen part de nosaltres. Un munt de peces que encaixem a la perfecció. Fins i tot amb ulls tancats, som capaços de reconstruir-ne paisatges i vivències amb la més absoluta claredat, malgrat el pas del temps.
Finlàndies.
Encara ensumo aquella olor, ja saps la que vull dir. I em passejo per aquells boscos verds, d'arbres alts de tronc prim. Encara ens veig reflectits en la transparència més transparent de tots i cadascun dels llacs d'aquella nostra terra dels mil llacs... Encara ens busquem entre espantaocells.
Perquè sempre ens quedaran les nostres finlàndies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada