Te'n recordes?
El claustre de la facultat; aquell nostre micromón tan immens...
Vam imaginar i idealitzar tants i tantíssims possibles impossibles que el món se'ns feia petit petit... el devoràvem a grans mossegades, teníem pressa, molta pressa per descobrir-ho tot tot...
Avui ha sortit el sol, ha brillat amunt ben amunt; tot mirant-lo, m'he enlluernat; he mig aclucat els ulls, m'has picat l'ullet i has somrigut, dolça. He tornat a ser-hi: el claustre de la facultat; aquell nostre micromón tan immens... t'he picat l'ullet i he somrigut, còmplice.
Avui ha sortit el sol, en aquesta hora es pon mar endins; tot aixecant la vista, llenço un petó de maduixa amunt, ben amunt... agafa'l, duu el teu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada