Punts de vista

La balança
Els col·loco un per un, amb cura de no esmicolar-los. Pesen, massa. Sembla desequilibrar-se cap al cantó que costa més d’acceptar, com sempre. Intento distanciar-me’n; m’enretiro una mica del marbre on reposa, ara immòbil, la balança dels records. Me la miro. Els agafaria tots, primer un, després un altre i els faria miques: trossos petitíssims fins que es desintegressin.

Decideixo, però, que tot és relatiu. I enmig de la vaguetat de les coses relatives, els vaig recuperant: ara no els esmicolaré, potser més tard. Tal i com els agafo, observo: petites peces que conformen un tot. Les miro i les remiro, des de cadascun dels angles possibles. Són les meves peces. Les puc encaixar, i totes troben el seu lloc. Ara sí.

Xàldiga

19/1/08

Sovint, per no dir sempre, pensem que la nostra manera de veure i entendre el món és la correcta, l'única. Seguim pensant així fins que, de sobte, un dia qualsevol, descobrim de quina manera s'ho mira tot plegat algú altre: aleshores, aquesta nova forma de pensament ens crida l'atenció. I ens obre els ulls cap a una altra mena de realitat, diferent d'aquella que fins ara crèiem immutable.