7/1/08

Tot gira, i torna a girar

Tornem a ballar al so de la rutina.
Acabats ja els dies de dinars, sopars, brindis, més dinars, petons, abraçades de germanor, festes nocturnes fins a altes hores, sobretaules llarguíssimes, ara torró de xocolata i ara de xixona, i també les neules de xocolata, compres, regals, papers de colors, arbres de Nadal, calidesa a les llars, i el pessebre amb el bou i la mula, llumets que s'encenen i s'apaguen, el vers del dia de Nadal, repics de bastó per fer cagar el tió, anades en família a veure Els pastorets, estones vora la llar de foc, vi i cava per fer-ho baixar tot avall, nadales, i rialles... tot torna al seu estat natural.

Per uns dies tots ens hem tornat més bons, més amables, més comprensius, més dòcils, més bondadosos, i més i més. I és que les festes nadalenques ens transformen a tots cada any. Jo sempre em faig les mateixes preguntes: per què tothom està content per Nadal? Sembla que la felicitat es respiri en l'aire! Però, si el dia 23 de desembre estic trista, per què durant el dinar de Nadal m'he d'esforçar i somriure? De manera potser inexplicable, sense poder-ho evitar, se'ns encomana ni que sigui tan sols una mica d'aquesta màgia que duu Nadal.

Avui, dilluns 7 de gener, enterrem tota aquesta felicitat i aquest bon fer per deixar pas a quelcom molt més atenuat, sense tants excessos. Costa deixar enrere aquest clima, no ens en volem despendre, tenim certa recança a tornar-nos a posar les piles. Però la vida no és això. La vida no és Nadal. Cal mirar endavant i caminar. Sempre, en qualsevol moment, podrem recordar el regust dolç que ens han deixat aquestes festes.

Ara toca viure i sobreviure fins al proper parèntesi.

2 comentaris:

ciceropc ha dit...

Almenys la majoria de gent pot fer un parentesi! És pitjor quan no el fas, t'ho asseguro, tot i que així no costa començar perquè no comences res.

A més, si la vida fos sempre com nadal seria una merda i no podríem gaudir dels petits moments, que realment són els que s'agraeixen. Tot el que es converteix en rutina és sobreviure, com dius, però sense hivern no hi hauria primavera.

Ala idò, així que ara toca pencar per guanyar diners i poder gaudir de les vacances de pasqua, que enguany són en març, és a dir, molt prest!!!

Anònim ha dit...

Bonees vilanovina!
Quin blog tan bonic que t'has fet!!! és el teu racó.
M'encanta la foto de la guita! Visca patuum! jiji!
Doncs a mi tornar a ballar el ball que diu de la rutina m'ha costat mooolt!!
muaaaks km truk la mama.