Digues-m’ho a mi
– Demà serà un altre dia -vas deixar anar i, darrere teu, vas tancar la porta d’un cop sec.
Efectivament, l’endemà fou un nou dia. Aquella nit, però, me la vaig passar en blanc donant voltes a la teva reacció. Sense aclucar l’ull, es va fer de dia; una dutxa i cap a treballar. A la feina no sabia ben bé on era ni què em feia. A les tres, cap a casa a dinar. Vaig encendre la televisió, però no feia la més mínima atenció a les notícies del migdia. Dins el meu cap només ressonaven, sense sentit, les teves paraules. La resta de la tarda també me la vaig passar intentant trobar un motiu que m’ajudés a entendre què havia passat. No vaig treure’n l’entrellat, és clar.
Cap a les set vas entrar a casa. Vas desar les claus, em vas obsequiar amb el més ample dels somriures i amb un d’aquells petons que tant m’agraden. Decididament, no en trauria l’aigua clara, però els meus llavis tenien gust a tu.
– Demà serà un altre dia -vas deixar anar i, darrere teu, vas tancar la porta d’un cop sec.
Efectivament, l’endemà fou un nou dia. Aquella nit, però, me la vaig passar en blanc donant voltes a la teva reacció. Sense aclucar l’ull, es va fer de dia; una dutxa i cap a treballar. A la feina no sabia ben bé on era ni què em feia. A les tres, cap a casa a dinar. Vaig encendre la televisió, però no feia la més mínima atenció a les notícies del migdia. Dins el meu cap només ressonaven, sense sentit, les teves paraules. La resta de la tarda també me la vaig passar intentant trobar un motiu que m’ajudés a entendre què havia passat. No vaig treure’n l’entrellat, és clar.
Cap a les set vas entrar a casa. Vas desar les claus, em vas obsequiar amb el més ample dels somriures i amb un d’aquells petons que tant m’agraden. Decididament, no en trauria l’aigua clara, però els meus llavis tenien gust a tu.
Xàldiga
22/10/07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada