De petita em feia por sortir al carrer, per si me'l trobava. És bonic recordar aquestes futileses, fan emergir un somriure entendridor, amarat de la nostàlgia dels anys innocents.
Quarts de vuit del vespre, 31 de desembre. Una hora inútil; massa tard per sortir a fer un volt, i massa d'hora per començar-se a empolainar per l'últim sopar de l'any i la festa que començarà tot just s'esvaeixi l'últim repic de campana. Temps per matar el temps.
El món va fent el seu curs, els minuts van passant, exactes, ni més ràpids ni més lents. Tot segueix igual, però a mitjanit semblarà que tot s'acaba, que el temps s'esgota inexplicablement. Ens barrejarem amb la malenconia d'allò que deixem enrere i amb la il·lusió del que ens espera; brindarem, ens abraçarem, i tornarem a brindar, encaixades de mans, petó va i petó ve, i brindarem un cop més, i ballarem fins que despunti el primer raig de sol, i farem un últim brindis abans de donar per acabada la nit. I demà serà un altre dia, i... el món va fent el seu curs, els minuts van passant, exactes, ni més ràpids ni més lents. Tot segueix igual.
Gaudiu d'aquesta nit tal i com més de gust us vingui. Recordeu-vos de regalar un somriure càlid a aquells que us envolten, la gent que us estima i que us estimeu.
31/12/07
Entre bambolines
Conten que avui es passeja pel carrer l'home dels nassos; individu amb tants nassos com dies li queden a l'any.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bon any!
Tu ho has dit, de fet, d'avui a la setmana passada no ha canviat res, només que almenys ens hem emborratxat un cop més a la vida. Parles dels somriures a la gent propera, però no parles dels molts somriures hipòcrites que faràs i que et faran, que possiblement siguin més que els altres.
Salut!
Bon any, Cice!!! Espero que l'hagis començat amb més bon peu que jo, que no és massa difícil!
I això dels somriures... si la gent és hipòcrita, jo no thi puk fer res. Ja sas que jo d'hipòcrita no en sóc gaire, o almenys intento no ser-ne massa... això sí, si la gent em deixa, i no fos cas que la meva no hipocresia embrutés la situació comunicativa...ehem!;P
Un petonàs!!!
A veure si ens veiem aviat, que ja aniria tocant eh...
Publica un comentari a l'entrada