Subtileses

I la importància de cuidar les petites coses (que ens brinda la vida).

Perquè de vegades el món ens apressa més del que voldríem; perquè de vegades ningú ens ha ensenyat a veure-hi més enllà ni a despullar un instant per trobar-ne l'essència; perquè de vegades veiem però no observem.

Les subtileses; m'agrada aturar-m'hi, i gaudir del plaer d'assaborir el meu temps i d'acariciar-lo. No hi ha res millor que un rellotge aturat que et permeti aturar-te quan ho necessitis o, simplement, quan així ho desitgis sense motiu aparent, només perquè sí. 

Passejo els dits pel damunt d'una fotografia, delicadament; no en vull distorsionar res, ni el color ni aquesta coneguda olor que, de sobte, m'ha transportat en el temps i m'ha fet tornar a ser allà, instants abans que algú premés el botó i immortalitzés l'escena. Amb cura, deixo la foto al seu lloc, immòbil. Ara, els ulls es troben amb el cargol de mar comprat en aquella peculiar botiga d'aquell nostre petit poble gallec: és d'un blanc de guix que deixa polsim damunt del moble, l'agafo amb els cinc sentits i l'observo per enèsima vegada, m'agrada olorar-lo i tornar a ser davant d'aquell mar enfurismat una tarda d'octubre. De reúll veig l'osset que dorm damunt del llit. I el pensament em porta records de coves i bruixes, d'arbres pintats i cels estrellats.

Aquest meu món, com el teu, és ple de petites grans meravelles que massa sovint queden colgades sota la pressa dels dies que ens passen pel davant  massa atabalats i atapeïts. Les subtileses; m'agrada aturar-m'hi, i gaudir-les; i només esperar que facin la seva màgia particular i em produeixin aquella seva sensació tan necessària per poder engegar el món altra vegada i continuar endavant...

... una estona més, fins a la pròxima subtilesa que em faci aturar el món.