Silenci incòmode, calma tensa; un crit, un altre, i molts molts més crits; silenci buit; llàgrimes de... d'impotència, de ràbia, de desconcert; silenci, no sents res ni dius res; mal de cap, no saps pensar; caus en la més absoluta paràlisi, cap part del teu cos respon a les ordres del cervell; per un instant tot queda sospès en l'aire.
Mig segon després tampoc no saps pensar, però notes l'escalfor d'un cos, el seu, ben a tocar del teu i sents el tacte d'unes mans, les seves, que se t'entrellacen al coll tremoloses; i el teu cos s'eriça tot, sense avisar; i un intensíssim calfred et recorre de dalt a baix en mitja mil·lèsima de segon, un instant tan fugaç i tan viu que ni tan sols saps si és real.
Quan el món s'atura; electricitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada