La felicitat IX

(O bombolles de felicitat)

Ets el meu especial;

sóc feliç si et sé feliç. 

Hi ha persones que et fan ser i et fan sentir: tu.

Quan giro la vista enrere veig que he crescut al teu costat; mil històries entrecreuades ens han dut fins aquí, un punt i seguit que no té final. Sovint m'agrada tornar cap aquell món de cotó de sucre, on tot era rosa i tot era fràgil i, no ens enganyem, tot era també fictici. Ara aquelles estones tan innocents em provoquen un somriure mig burleta mig vergonyós. 

Quan torno a l'ara i l'aquí, el somriure es transforma; ara i aquí somric feliç i orgullosa de saber que compartim un món  verídic de colors lila i carabassa. Aquest nostre cosmos de mirades còmplices que hem construït sense pressa amb el caliu d'abraçades i nits d'hivern sota els llençols. 

Cada dia, una nova descoberta. Junts escrivim històries, les nostres, que ens fan ser i ens fan sentir.