* Si no cierras bien los ojos, muchas cosas no se ven.
Quan t'aixeques amb un dia girat i res no surt tal i com hauries pensat.
Quan no hi veus més enllà; ulls oberts i tot és borrós, caòtic.
Quan a l'altra banda del mirall no hi veus un somriure.
Quan res no funciona...
És quan tanques els ulls ben fort, observes la foscor i entreveus estrelletes de colors, molt petitones i fugaces. Ara més suaument, ets dins la foscor interior del teu món i tot flueix, a poc a poc. T'asserenes, et sents profundament i acompasada la respiració, en segueixes el ritme amb els llavis premuts, et concentres, desapareixes.
Sures en un món eteri, aquell teu món possible on et refugies quan... ara i aquí res no és el mateix; et deixes endur per la calma i assaboreixes aquest silenci teu tan dolç, et sembla que el temps s'ha aturat. Encara a ulls clucs, els músculs del rostre es relaxen i aconsegueixes dibuixar un somriure tranquil, alliberat.
Em costa abandonar aquest meu món fosc i perfecte.
* Cerca de las vías,
Fito y Fitipaldis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada