(O Sense por II)
Caminar per la corda fluixa em fa por.
Caminar per la corda fluixa em fa por.
Encarar-me al full en blanc em fa por.
Girar la vista enrere em fa por.
La foscor de la incertesa em fa por.
Sentir-te lluny i no saber apropar-me em fa por.
La rapidesa del pas del temps em fa por.
Acceptar el que tantes vegades he amagat em fa por.
Ensumar la por em fa por.
...
...
La por; sentiment un tant obscur i molt incòmode. Constatat, no ens agrada sentir la por, ens sentim tan vulnerables davant seu! Però apareix tot sovint, ens pessiga i ens fa saber a cau d'orella: "sóc aquí per fer-te sentir la vida a flor de pell". És aleshores quan hem de decidir si fer-hi front o, per contra, si girar-nos-hi d'esquena i suplicar en silenci que desaparegui de pressa.
Sentim-nos vius i combatem-la! Aferrem-nos a la vida i no deixem que la incomoditat d'aquest sentiment ens envaeixi i faci desaparèixer dels nostres rostres la il·lusió; ningú ens ha dit que l'ofici de viure sigui sempre fàcil, però sí que és sempre apassionant i aquí només hi som una vegada, no es regalen vides a canvi de res. Sentir la por és sinònim de sentir-se viu; si som vius el temps juga al nostre favor, podem canviar les coses: que tot sigui tal i com tu vulguis, fes-te el món a la teva mida!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada