26/11/08

La no-felicitat

Fet miques.
Algun dia em van dir: la vida és bonica. Més d'una vegada he vist la pel·lícula La vita è bella (Roberto Benigni), una de les grans del cinema, sens dubte. I canten que La vida és bonica (però a vegades complicada).

Em quedo amb la darrera, d'Els pets. Quina raó!!! I és que pequem, pequem d'innocència. Tot va bé, i ens despreocupem; caminem per la vida com si flotéssim en un mar de núvols de sucre. Feliços, riallers, banals fins i tot. La sort ens va de cara. Ens creiem reis i reines del mambo, els més grans, els millors. Res ni ningú ens podrà tòrcer. Res? Ningú?

El somni trencat a bocins. Un bon dia el vent se'ns gira en contra. Ja no som reis ni reines del mambo, ja no som els més grans, ni els millors, sinó tot al contrari... i tot d'un dia per l'altre, així, en un obrir i tancar d'ulls. Érem a dalt de tot i hem caigut, de ben amunt. Ara tot és de color negre, res no va com hauria d'anar. No veiem llum al final del túnel.

Replantegem-nos la realitat.