De sota les pedres.
Com fulles tremoloses, que pengen d'un fil abans de caure i perdre's a la seva sort. Arriba una ràfega de vent, violent, i empeny, arrasa tot el que troba al seu davant. Aleshores, no som res, no som ningú.
Somriures de vidre, trencadissos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada