"Hoy tengo la vista cansada
porqué sólo miro hacia atrás.
Las cosas que me pasan no me bastan (...)"
Sidonie
Acrobacias en exopotamia
Idealització. Realitat. Incertesa.
Temps passats: foren millors? Vindran millors èpoques? I el present, val tan poc la pena com per deixar-lo d'assaborir?
Repasso imatges d'altres temps: algunes em costa recuperar-les, com si les hagués enterrat per sempre més al fons d'un bagul profund, molt profund. Els trec la pols i, ara, em deceben. M'entristeix no sentir el mateix d'aleshores, aquella sensació que ja és record (també idealitzat?). Altres, les palpo com si les revisqués un cop més, idèntiques. M'entristeix pensar (saber) que ja no són pas reals, només són ideals.
Imagino la forma que podria prendre la meva vida d'aquí uns anys. No escatimo esforços en posar i treure: tinc la vida entre les mans i la modelo al meu gust. Somiar, fins ara, encara és gratuït: la felicitat i les seves mil formes, totes a l'abast.
La cançó s'ha acabat, però en comença una altra. L'una ja és passat, l'altra és present efímer que, irremeiablement, desembocarà en un passat perdurable. Instants que se succeeixen en un present (quasi) imperceptible que s'esfuma...
Recorda, sent, projecta't.
1 comentari:
Bones Neus com anem?
jo he fet un intent d'expresar el què sentia avui al meu flog... he de dir que inspirada per les teves paraules. Sempre dic que un llibre és bo quan er fa venir ganes d'escriure, d'expressar-te. I així empassa amb el teu blog quan cada matí busco si has comentat algu.
Avui, un dia sensible, he intenta expressar els meus sentiments al flog però des del meu punt de vista HE FRACASSAT!
:(
PERO BÉ, de tot se n'ha d'aprendre.
k PASSIS un meravelló cap de setmana bonica.
MUAAAAAAAAAAAAAAAAAKS
LAURA
Publica un comentari a l'entrada