Nostàlgia carnavalesca

(amb molt bon gust de boca)

"potser és cert que només recordem allò que ens agrada,

però què seria d'aquestes nits sense una bona dosi de nostàlgia gola avall (...)"

Els pets

Pantalons curts i els genolls pelats

Ahir vàrem enterrar el rei Carnestoltes.

Dimarts al vespre, només de pensar en un endemà més de ressaca, ja m'agafaven tots els mals. Malgrat tot, vam sortir a totes!!! El dimarts d'El Vidalot no hi ha mandra que valgui, així que vam encetar la nit enllestint els darrers detalls per a la nostra (magnífica) disfressa -les fitxes del parxís-, a continuació soparet i de bar en bar per començar-nos a aclimatar; calia fer pujar un pèl la temperatura del cos per dissimular les baixes temperatures de l'exterior. La traca final va arribar a l'envelat; sense parar de ballar, de sobte, la nit s'havia consumit. I com deien els Sau: Quina nit! Les paraules són massa imprecises per descriure-la. En aquest cas, una sensació val més que mil paraules... En definitiva, un Carnaval més que deixem enrere, un gran Carnaval, però. Moments tots ells tan inoblidables com irrepetibles.

I gràcies a vosaltres, vilanovines i vilanovins, per fer que el nostre Carnaval no perdi mai l'essència! (Sense vosaltres no hauria estat el mateix, gràcies per ser-hi! Petons a totes i tots!)

*** Aviat penjaré algunes fotos;)